Cartes

Manel Fortis. Olot.

Llegeixo un informe que diu que només el 66% de les persones són lectores de llibres. D'aquest 66%, només un 21% llegeixen en català.

Hi ha persones que em pregun?ten per què escric. La resposta és curta i clara. Perquè m'agrada i ho gaudeixo molt.

Inclús n'hi ha que em pregunten per què escric en català. Aquí la resposta mereix més reflexions...

Escric en català perquè així em surt per naturalesa. Tot i que els meus pares són andalusos i amb la família parlo castellà, la meva llengua social i habitual és la del meu país, Catalunya.

Escric en català perquè m'estimo aquesta llengua.

Escric en català perquè si no ho fem nosaltres... qui ho farà?

Escric en català perquè respecto qui escriu en castellà, anglès o en l'idioma que li sembli millor.

Jo, suposo que com tots els escriptors, somio a vendre milers de llibres i ser traduït a molts d'idiomes, però em sento feliç venent-ne pocs, però en català.

També somio que la meva llengua sobreviu i és parlada, escrita, llegida i estimada arreu del meu país. Utilitzem el català. És el nostre idioma. Estimem-lo. Fem-ho nosaltres, perquè ningú ho farà.

El Brexit, Catalunya

i Europa

josep m. loste i romero. portbou.

El Brexit podria ajudar a revitalitzar el procés d'alliberament nacional de Catalunya. Ara, a casa nostra, la situació està malament, però si guanya el No el proper mes de juny al Regne Unit i marxen de la Unió Europea, això podria significar un bon embolic per al Regne Unit, Escòcia i Europa; amb la qual cosa, molt probablement, es reclamaria un segon referèndum a Escòcia; i aquest si que es podria guanyar.

En aquests moments Europa també hauria de reaccionar, de debò, en relació amb el tema de Catalunya. Seria una segona oportunitat d'or per fer possible el que jo sempre dic i esmento, però que ningú em fa cas de res: Catalunya necessita, el poble de Catalunya necessita la independència, com l'aire que respirem, però sempre dintre de la interdependència europea. Sense aquesta interdependència europea res no serà possible i tornarem a la més espantosa regressió «superespanyolista» del anys 40 i 50 del segle passat.

És alhora mare i mestra

Lluis Esquena Romaguera.

Torroella de Montgrí.

El Papa constata a la seva darrera exhortació que l'ideal cristià de família respon als anhels més profunds de l'ésser humà d'un amor per a tota la vida i, en l'exhor?tació Amoris laetitia, ofereix una sèrie de consells molt pràctics als esposos per viure conforme a aquest ideal en el dia a dia, enmig de les alegries quotidianes i les inevitables crisis i dificultats.

A vegades, simplement, es tracta d'una adaptació d'un passatge bíblic, com quan Francesc, en la mateixa exhortació, recorre a sant Pau per parlar sobre la paciència, el perdó, la capacitat d'espera o la confiança mútua. En altres ocasions, el Papa es fixa en com respon Jesús a diferents situacions per buscar-hi un model a seguir en una Església, que com bé deia sant Joan XXIII, és alhora mare i mestra. Per aquest ordre.