La lectura ens ajuda a reparar l'amargor de les penes, a sobreposar-nos a les situacions doloroses, als moments de ruptura, a la pèrdua dels punts de referència. Sovint és l'impuls d'un altre ésser humà que ens arriba a través del llibre en el moment en què ens trobam més sols. No es tracta solament d'una reparació, perquè llegir també participa en la construcció de la persona que hem esdevingut. Llegir fa treballar, podria dir que activa, una de les dimensions essencials dels humans: la nostra enorme set de representar la vida.
Fa poques setmanes, s'han publicat a Anglaterra i a França diversos llibres sobre els beneficis terapèutics que reporta la lectura. S'hi parla de la «mediació terapèutica de la lectura» i ben aviat han sorgit els «biblioterapeutes»: aquells que recomanen i inciten a la lectura dels llibres que guareixen tant de les petites contrarietats com de les grans tristors que la vida ens dispensa. Algú ha dit: adéu a la fluoxetina, adéu a les molècules de la felicitat, adéu als tranquil·litzants, perquè vet ací que cal posar en evidència les virtuts benefactores d'un vell producte saludable i, alhora, sense efectes secundaris. Saludable i alhora benèfic, mentre es compleixi rigorosament la posologia. Un compost de tinta, paper, paraules, lletres, punts i comes, signes d'interrogació i d'exclamació... Un compost de significants i de significats que, de manera elemental i sòbria anomenam llibre.
D'altres estudiosos s'han interessat pels efectes científicament mesurables que es deriven de l'acte de llegir. Són investigadors de la universitat d'Emory, a Atlanta, i han demostrat que llegir augmenta la connectivitat de les neurones: els processos de connexió de les neurones a l'interior del cervell. Vol dir això que estimula l'activitat cerebral. I afegeixen que aquestes modificacions neurològiques, que es poden detectar per mitjà d'un scànner, persisteixen fins a cinc dies després de realitzar l'acció de llegir.
Sabíem que la lectura d'una bona novel·la ens condueix a viure la fantasia d'unes altres vides que només existeixen a l'interior dels llibres i, per mitjà de la lectura, comencen a viure en la nostra imaginació. I sabíem també que aquests personatges imaginats a vegades poden ser fascinants, i seductors, i també perversos. Quan ens filtram sota la seva pell ens procuren inquietud, desassossec, torbació. A vegades, també ens agombolen. Sempre ens acompanyen. I amb ells podem trescar per camins i paisatges que mai no hauríem conegut. Conèixer altres móns, descobrir altres maneres de pensar. Estimular aquell murmuri interior que hem convingut a anomenar pensament. És fàcil de veure que aquestes experiències ens permeten créixer intel·lectualment i humanament, que un bon lector adquireix una maduresa i un coneixement impagables sobre la vida i, en seguir de prop la representació d'altres vides imaginades, obtenim una rara capacitat de revestir-nos d'una nova naturalesa construïda amb els fragments d'una irrealitat que humanitza i transmet una de les condicions imprescindibles per habitar el tros de món que ens ha tocat: un poc, potser basta una mica, de coratge quotidià.
És necessari rompre amb la fotografia que sol fer-se del lector: no és un individu solitari, poc sociable, que viu com amagat de la gent, tancat en si mateix. Les persones que s'agraden de llegir poemes, obres de teatre, novel·les no són persones tristes. Contràriament, el lector és aquell que, gràcies als llibres, es mostra obert, sensible, descarregat d'angoixes, arriscat, lliure... Un ésser humà que, alliberat d'algunes servituds, exerceix la seva llibertat.
