UNA ESTADA A MOnTSERRAT

24.04.2016 | 00:00
UNA ESTADA A MOnTSERRAT

El proper dimecres s'escau la solemnitat de la Verge de Montserrat, patrona de Catalunya. Per a molts catalans serà festa grossa, i també per devots de la Verge bruna, dels més diversos països. Pels gironins la muntanya de Montserrat ens quedava molt lluny i amb no poques dificultats per arribar-hi. Jo havia conegut persones que tot i haver viscut molts anys només hi havien pogut pujar una sola vegada. I també alguna persona que es lamentava de no haver-hi estat mai. Amb el pas del temps i els avenços dels mitjans de comunicació, la distancia s'ha anat escurçant i la possibilitat de visitar la Verge en el seu elevat estatge és cada vegada a l'abast dels que ens en sentim devots. Des de Girona, per l'eix transversal amb un temps relativament breu ens arribem a l'estació del cremallera, on amb tota comoditat, sense limitacions i gratuïtament es pot aparcar el cotxe, i tranquil·lament i contemplant el singular paisatge, el tren ens deixa en pocs minuts a l'esplanada del santuari.
A més, sense necessitat de desplaçar-nos també disposem de mitjans per viure l'espiritualitat montserratina des de casa mateix. Ràdio Estel ens transmet la pregària de Laudes cada dia de la setmana, a dos quarts de vuit del matí. I la pregària de Vespres, de dilluns a dissabte, a tres quarts de set de la tarda. Són dues mitges hores d'unir-nos des de casa a la pregària litúrgica de la comunitat monàstica. El primer diumenge de cada mes, a les onze del matí, la cadena catalana de televisió, TV3, retransmet la Missa conventual, amb el cant final de la Salve i el Virolai. I Televisió de Girona, connectada a la xarxa catalana, retransmet la Missa a les onze de cada diumenge.
Quan jo tenia quaranta anys només havia pujat a Montserrat quatre vegades, i sempre només per passar-hi les hores centrals d'un dia. La primera vegada, en la meva infantesa, formant part d'un viatge organitzat. Sortida de Girona a la matinada i tornada que ja era de nit. Les dues vegades següents per compte propi, des de Girona a Barcelona en tren. I, també en tren, de Barcelona al peu de l'aeri. Per la limitació dels horaris de trens haguérem de passar dues nits a Barcelona. La quarta vegada en un viatge organitzat des de Barcelona, on passava uns dies participant en un Congrés d'Història. Un dia els congressistes fórem portats a Montserrat, en autocars. Arribats al santuari ens introduïren en una sala de conferències on hi passàrem la major part del matí. Una de les dissertacions anà a càrrec del Dr. Martí de Riquer, i tant pel tema com pel conferenciant va valdre la pena. El segon conferenciant no recordo qui era; però sí tinc ben present que va ser exageradament llarg i el tema tractat de ben poc interès. Mentrestant, allí reclosos, anàvem sentint les campanes que anunciaven les celebracions de la Basílica. Finalment poguérem assistir al cant de la Salve per l'escolania, a la una. I no gaire després del dinar emprenguérem el retorn.
En cap d'aquelles quatre anades a Montserrat havia pogut participar en la pregària de Vespres, i molt menys a Laudes. I si volia assistir a la Conventual era sacrificant alguna de les petites excursions que es poden fer en el breu temps de permanència a la muntanya. Per això quan vaig disposar de cotxe propi, i vaig tenir un mínim de pràctica en la conducció, ens organitzàrem per passar uns dies a Montserrat. Obtinguérem un mínim d'informació sobre el servei de cel·les. El que allí es podia trobar i el que s'havia de portar. I preparàrem el viatge pel mes de setembre de l'any 1964. El matrimoni, amb tres criatures d'entre 5 i 11 anys, i el corresponent bagatge, amb el modest Dos Cavalls emprenguérem el viatge. El dimecres, 16 de setembre, a les vuit del matí sortíem de Girona per arribar a Montserrat a un quart d'una del migdia. Per la carretera N-II, travessar tot Barcelona, arribar fins a Martorell, i pels Brucs i Can Massana arribar al Santuari. A aquella hora del migdia l'ambient estava al seu màxim. El brandar de les campanes, el funicular que pujava i baixava de Sant Joan. Una gentada de totes les races, llengües i condició es movia per les places. La impressió que reberen els nostres fills era per ser recordada. Deixàrem l'utilitari en el garatge públic que aleshores existia, i ens instal·làrem en la cel·la principal 3a de l'edifici Abat Oliba. Passàrem tres dies ben aprofitats participant en les celebracions de la Basílica, fent petites excursions, visitant les ermites que estan més a l'abast. Seguint el camí de la Cova, amb els misteris del Rosari. Hi coincidírem amb el peregrinatge que la parròquia de Sant Josep hi organitzava cada any, i amb ells assistírem a l'acte d'acolliment que ens feu el Pare Abat-Coadjutor. Despertar-nos de bon matí amb el toc de les campanes, i retirar-nos a descansar a la nit en un ambient de silenci i recolliment, era per nosaltres una delícia.
El divendres,18, emprenguérem el retorn. Sortida de Montserrat a tres quarts de quatre de la tarda i arribada a Girona a les vuit del vespre. Igual que a l'anada, quatre hores i quart de viatge.
Era tal la importància que per nosaltres tenia aquella estada a Montserrat que vaig deixar anotades unes dades que ara poden ser recordades amb curiositat. 331 quilòmetres de recorregut. Consum de 15,4 litres de gasolina, que importaren 154 pessetes. Despeses d'alimentació 575 pessetes. Lloguer de la cel·la 363 pessetes, més 10 pessetes de propina. Garatge 60 pessetes, més 10 de propina. Excursions en cremallera 119 pessetes. Compra de records 88 pessetes. Estampes i llibret 25 pessetes. Total 1.404 pessetes, tot comprès.
Com que no teníem una idea clara del que trobaríem i el que podríem necessitar, anàrem bastant proveïts. També tinc anotat el que portàvem. Olla de pressió, una paella petita, un pot de mida mitjana, coberts, escumadora, ganivet de pa i de cuina, una baieta. Carn rostida, una dotzena d'ous, pots de llet, llaunes de mongetes, de carxofes i de préssec en almívar. Un paquet d'arròs, sal, sucre i cerilles. No cal dir que ens sobrà bastant material.
Després hem anat repetint periòdicament les nostres estades al santuari. Però cada vegada més lleugers d'equipatge. Cada vegada amb més comoditat, amb menys quilòmetres de carretera, amb millors mitjans de transport. Passant menys temps en el viatge i més en l'estada. Sempre amb la mateixa il·lusió. I amb la satisfacció de participar en la pregària monàstica, de pujar al cambril a venerar la imatge de la Verge que ha mogut i segueix movent la devoció de generacions de catalans i de pelegrins de tot el món.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema