el fracàs de la consulta per ampliar la c-32

24.04.2016 | 00:00

Un estudi de la UOC elaborat el 2008 constatava que "en les últimes dècades, alguns dels principals actors i institucions de la democràcia representativa estan patint una constant pèrdua de confiança per part de la ciutadania. Els sistemes democràtics estan experimentant greus dificultats per interactuar amb els ciutadans i mantenir la seva acceptació. Alguns indicadors que mostren aquesta situació són: la pèrdua d'interès per la política, la caiguda de la participació electoral, la desconfiança cap a les institucions, autoritats i representants, i el descens de l'afiliació partidista i sindical". Per contrarestar aquest distanciament dels ciutadans envers la política, alguns ajuntaments han intentat implantar mètodes de participació dels seus veïns en la presa de decisions, com consultes o pressupostos participatius. El resultat en la majoria dels casos és decebedor. La participació és mínima. Ho acabem de comprovar amb la consulta sobre l'ampliació de la C-32 impulsada per la plataforma "Aturem la C-32", que agrupa 17 entitats del territori. Després de mesos de reivindicacions, actes i protestes en els plens municipals; després d'explicar per activa i per passiva que el traçat afectarà un paratge natural i cultural amb un fort valor històric com el santuari del Vilar, Sant Pere del Bosc, l'Àngel o el de les Alegries; després de tot aquest procés previ, a Blanes, que a més comptava amb el suport de l'Ajuntament, només un 7% dels veïns van acudir a les urnes. I a Lloret, sense el suport de l'Ajuntament, la participació va ser ridícula: 3,79%. Un fracàs. Amb aquestes xifres, gairebé és secundari el resultat de la consulta: 76,31% en contra de l'ampliació i 23,19% a favor. O sigui, una mínima part dels veins d'ambdues ciutats s'han pronunciat en contra del projecte de la Generalitat. A banda que la consulta no era vinculant, aquests resultats no determinen res. La decisió continua estan en mans del Govern català.
De l'escassa participació amb què va comptar la consulta es poden treure dues conclusions. La primera, que moltes protestes i reivindicacions representen a qui les organitza, però no necessàriament han de comptar amb una complicitat majoritària dels ciutadans. Segon que molts veïns o estan d'acord amb l'ampliació de la carretera o, simplement, els és indiferent. El que sí és cert és que els intents d'implicar els ciutadans en la presa d'algunes decisions polítiques no ha quallat a casa nostra. És recurrent posar l'exemple dels nombrosos referèndums que es convoquen cada any a Suïssa, però la nostra cultura i els nostres costums són diferents. Els anomenats pressupostos participatius d'aquests últims anys a la ciutat de Girona en són un exemple. L'any passat només va votar un 4,52% del cens. Amb aquests percentatges tan reduïts pot passar que la majoria quedi sotmesa a una minoria molt interessada en un determinat projecte. Prendre decisions amb participacions tan reduïdes, encara que siguin legítimes, no és una representació democràtica. No podem ignorar tampoc que la participació en el referèndum de l'Estatut no va arribar a la meitat del cens: 48,85%. És estimulant fomentar la implicació dels ciutadans en les decisions públiques, però tenint en compte les realitats socioculturals i els costums del nostre territori.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema