Els propietaris d'un hotel acudeixen al jutjat per obligar l'Ajuntament de Girona a silenciar les campanes de la Catedral. Com es conegut, l'Ajuntament, en aquest cas, comptarà amb el suport i la companyia de les Associacions de veïns del Barri Vell.

Hi ha, doncs, un conflicte de convivència. Una majoria ciutadana vol conservar els tocs horaris de les campanes de la Catedral, que s'escolten des de fa centenars d'anys, i la propietat d'un hotel anomenat, paradoxalment, històric, entén que les normes nascudes d'una directiva europea li dona la raó de voler silenciar-los. No es pot negar a ningú el dret a defensar el que li convé. Faltaria més. I si el terreny d'arbitratge d'una qüestió de convivència ciutadana és el judicial, s'hi haurà d'acudir i fer-li veure com d'ampli i sòlid és el suport a la pervivència d'un senyal inequívoc de la vida quotidiana de la nostra ciutat.

Els terminis processals no marquen res ni limiten cap dret. L'Ajuntament ha anunciat que està obert a continuar-ne parlant i els veïns, com diu el tresorer de l'Associació, no son talibans. Tenen una posició i unes conviccions -plurals i diverses-, però respectant i escoltant tothom; posant-se d'acord tant amb l'Ajuntament com amb qualsevol activitat que es doni al barri. Capteniment semblant presideix el tarannà de la propietat del monument. Tots oberts al diàleg i a l'acord.

Amb dues conviccions: les lleis han de ser justes i volgudes pels ciutadans, no instruments per agredir la voluntat democràtica de la majoria i, segona, les voluntats es manifesten amb fets. Per tant, recullin els parlamentaris d'aquesta circumscripció el problema i actuïn en seu legislativa catalana, espanyola i europea corregint la llei on pot ser confosa. Els jutges, al final, resolen aplicant les lleis que han aprovat els parlaments i no són insensibles al clima social creat.