El pla de govern de Carles Puigdemont inclou 720 mesures i 45 lleis, "per a aquells que vulguin analitzar l'activitat d'un govern a pes", segons va ironitzar ell mateix. De seguida va saltar la crítica: en el que queda dels 18 mesos del full de ruta no es pot completar la tramitació de 45 lleis, per molt accelerat que vagi el Parlament. És una crítica errònia: el President no estava quantificant la feina del Parlament, sobre el qual no té potestat, sinó del Govern que encapçala. I un Govern sí que pot engegar la preparació de 45 lleis, i fins i tot culminar-ne la part que li pertoca.
Aclarim les coses: les lleis les fa el Parlament, però a partir de textos articulats que li arriben perquè els discuteixi. Aquests textos els pot enviar el Govern, i llavors es diuen projectes de llei, o els grups parlamentaris, i llavors es diuen proposicions. L'origen més habitual és el Govern. Quan aquest aprova un projecte de llei, l'envia a la Mesa del Parlament, i allà comença una tramitació que pot ser llarga perquè, per molt que s'hi afanyin, la proposta ha de ser discutida article per article, i els grups poden reclamar informació, proposar l'audiència d'experts i presentar tantes esmenes com vulguin. Completar la tramitació de 45 lleis en un any i mig? Ho veig francament complicat, especialment si l'oposició insisteix a no córrer perquè les presses porten als errors.
Ara bé, el Govern sí que pot aprovar i enviar 45 projectes de llei. Ho podria fer en pocs dies, si volgués. Té prou funcionaris i tècnics per redactar-los simultàniament. Pot recórrer a ajuda exterior i contractar juristes i experts privats perquè s'encarreguin d'uns quants. I no hi ha límit en el nombre de projectes de llei que es poden aprovar en cada reunió de Govern dels dimarts. Sobre el paper -el paper ho aguanta tot-, qualsevol dia de les properes setmanes la Mesa del Parlament podria rebre tots 45 projectes de llei, i seria cosa seva organitzar-ne la tramitació, posar-los per ordre, dur-los al ple per decidir si es discuteixen o es llencen a la paperera, i en el primer cas, enviar-los a les comissions corresponents perquè els treballin paraula per paraula.
En aquest moment, el Govern ja hauria complert el compromís Puigdemont: 45 lleis en la part que li toca. Que això no canviï la realitat és un altre tema. Tampoc no la canviaran les lleis un cop s'aprovin, sigui en un any i mig o en quatre, si no hi ha ni diners ni competències per aplicar-les. Aquest és el tema, i Puigdemont és el primer de dir-ho.
