El paradigma de l'internet de les coses -en què tot està connectat permanentment al servei de l'economia, la cultura i la societat- presenta nombrosos reptes. I la majoria es resol amb el mateix salt mental: la transferència de la proposta de valor des de l'objecte físic fins al servei a la xarxa. De manera que mentre que un article concret no es pot modificar quan ja ha arribat al consumidor, allò que es deriva del Web pot adaptar-se i millorar-se constantment. És així com s'allarga la vida útil del producte, entès de forma bàsica com la suma d'una cosa física i el conjunt d'extres intangibles que porta associada.

Si el plantejament i el desenvolupament d'aquesta estratègia fossin els adequats, la satisfacció de l'usuari es dispararia. De fet, exactament això significa que un objecte sigui intel·ligent: que s'acomodi a les nostres necessitats en qualsevol moment i circumstància. No hi ha un únic mercat per a l'internet de les coses. Els seus principis es poden aplicar a múltiples sectors, mercats i activitats: de la sanitat al transport, de l'educació a l'agricultura, de l'entreteniment a la defensa nacional.