Potser no en som del tot conscients, però cada matí ens llevem amb una munió de conflictes en els nostres pobles i ciutats. Conflictes com a sinònim de lluita, confrontació, desacord d'idees, actituds, percepcions i comportaments aparentment incompatibles i contradictoris entre dues o més persones i/o grups. Hi ha molta mena de conflictes. Els especialistes els cataloguem en funció de les seves causes, però abans els classifiquem entre públics i privats. Els segons són els que es donen i es tracten en l'esfera privada i no passen d'aquí. Però a mi m'interessa parlar dels primers, dels públics, ja que el proper dijous 28 d'abril a la tarda a Lloret de Mar tinc prevista una xerrada sobre aquest tema i he pensat que aquest article seria una bona oportunitat per compartir a vostès aspectes clau sobre la qüestió.
Els comento alguns conflictes públics i després veiem què tenen en comú: disputes entre vianants i ciclistes, queixes de veïns d'un barri sobre el soroll dels locals d'oci nocturn i de persones que parlen fort als vetlladors, impostos que no paguen els polítics, manca d'acord de partits polítics per formar un govern de coalició, polítics contractats per partits adversaris per a fer tasques institucionals, errors continus d'alcaldes que els obliguen finalment a dimitir, etc. Vostès poden ampliar la llista amb altres conflictes.
Aquests conflictes són públics. Per diferents raons. Ho són perquè la premsa i internet donen informació i ens permeten conèixer la seva existència. Ho sigui el fan públics. Tenim informació.
En tots els conflictes públics que els he presentat, els ciutadans i ciutadanes tenim la possibilitat de participar i d'intervenir, ja que són assumptes que tard o d'hora ens afectaran: bicicletes que circulen pels nostres carrers, sorolls de locals de nit, administracions que perden diners perquè no es paguen impostos, inestabilitat política per la manca de govern, etc. Sobre tots aquestes i altres conflictes, els ciutadans i les ciutadanes tenim canals i espais per donar la nostra opinió i prendre part i decidir com gestionen i es resolen. Podem prendre part.
Són conflictes en els que els poders polítics tenen, no sé si la primera o la última paraula, però sí les competències legítimes i l'encàrrec, com a institucions públiques, de vetllar per l'estabilitat i la seguretat de les nostres societats, i en conseqüència, són les responsables d'oferir solucions a aquests conflictes. Part tant s'ha de trobar solució i posar-hi els recursos necessaris.
I tots aquests conflictes també es troben a les xarxes socials digitals, ja no dic l'informació, sinó els mateixos conflictes: les lluites entre partidaris d'uns i altres partits, entre veïns i de locals d'oci nocturn, entre vianants i ciclistes, entre els que estan al govern i els que es troben a l'oposició, entre els que diuen que paguem molts impostos i els que diuen que en paguem pocs, etc.
Al cap i a la fi, si se n'adonen, el problema no és tant el conflicte, que sempre es dóna, sinó la manera de gestionar-lo i de les capacitats de les persones per poder-ho resoldre de forma satisfactòria i sabent que tard o d'hora trobarem un acord. És qüestió de saber fer-ho bé i de tenir una mica de temps. De tot plegat en parlarem el proper 28 d'abril a Lloret de Mar. S'hi apunten?
