Hi ha un bon nombre de discussions, siguin sentimentals o laborals, que culminen amb un dels interlocutors pretenent resumir l'actitud de l'altre, amb certa sorna, en un dues paraules: «ets així». És una sentència verbal realment absurda perquè, a banda que qui l'esgrimeix presumeix de conèixer l'altre de forma categòrica i despullada de qualsevol matís («ets» com a substitut pervers d'un més correcte «em sembles»), aquest «així» no es basa en un adjectiu previ, sinó en una conclusió basada en enunciats que, en el millor dels casos, només són funcionals en el context de la discussió. És a dir, que si «ets així» és perquè els teus arguments no coincideixen amb els del teu interlocutor, i no perquè la informació tramesa sobre tu mateix li permeti fer una radiografia especialment precisa. No deixa de resultar curiós com, en uns temps que costa més que mai conèixer els altres (sobretot perquè tenim més eines que mai per construir-nos una disfressa a mida), es tendeix al reduccionisme verbal en les opinions sobre els companys de viatge. L'ús d'aquest «ets així» també respon a la voluntat, molt generalitzada, de convertir les singularitats o extravagàncies del respectable en un símptoma de les seves deficiències com a ésser social. Com que «ets així» qualsevol opinió que emetis és susceptible d'estar equivocada, de la mateixa manera que, com que «ets així», tot allò que et desvia d'una impressió generalitzada són ganes de donar la nota o portar la contrària. Si ets dels que no t'agrada socialitzar innecessàriament o et negues a viure forjat en aparences, és perquè «ets així»: díscol, freak, irreverent, estrany. Si ets dels que et veuen «així», no et preocupis, que alguna cosa estàs fent realment bé. Pensa que de l'adotzenament i la uniformitat n'han fet relats de ciència-ficció terrorífics, i que si et rebel·les és perquè ja fa temps que no formes part d'un ramat. Recorda que ser víctima de les etiquetes et fa molt eficaç a l'hora d'evitar posar-les. Tenen raó: ets així, imperfecte, atípic i segurament un pèl indesxifrable. Ets normal, en definitiva.
