La laïcitat positiva

Pedro J. Piqueras Ibáñez. Girona.

L'Església en la tessitura política en la qual ens trobem no pretén cap privilegi, sinó contribuir, com fins ara ho ha fet, a la construcció d'una societat millor. Per això proposa el camí de la laïcitat positiva: ni fonamentalisme intolerant, ni laïcisme dissolvent. Sense aquest marc fonamental, sense aquests pilars bàsics, la nostra convivència es tornaria insegura.

Si no valorem i preservem el que amb tant d'esforç hem aconseguit en els darrers quaranta anys, correm el risc que la desmemòria ens incapaciti per abordar qualsevol projecte atraient de futur.

Votar amb seny

Màrius Viella . La Bisbal d'Empordà.

S'està fomentant la por a tornar a votar per poder constituir un nou govern a l'Estat espanyol, quan la hipocresia impera en la cúpula de tots els partits, i que l'egoisme partidista i fins i tot individual els domina, evitant d'aquesta manera el sacrifici de determinats caps polítics; per aquesta raó, és inevitable tornar a votar el mes de juny, que espero que es produeixi el canvi que espera el 70% dels ciutadans d'arreu; però perquè el canvi es produeixi s'ha de tenir clar a qui s'ha de votar, encara que fins ara no hagi estat Sant de la nostra devoció, circumstància que amb el temps es podrà anar normalitzant; l'important és aconseguir la fita, però sense majoria absoluta, (que vol dir repartir el vot entre les esquerres), i que les esquerres, amb seny, puguin governar aquest país, per intentar recuperar tot allò que la centralitat del PSOE i la radicalitat del PP ens han espoliat a tots els ciutadans, que ens conformàvem i ens limitàvem a viure amb dignitat del nostre treball, en una lluita constant per aconseguir un benestar digne, per a les futures generacions.

Compte , que PSOE-C's no donen cap senyal de trencar el pacte, en cas de nous comicis; això vol dir que existeix la possibilitat de fusió, per acumular vots de cares a superar el PP, que té molt difícil tornar a guanyar com es pensa Rajoy; i això també vol dir, que les esquerres, no poden anar amb el cor dormit, perquè els poden agafar amb els p... al ventre, i en comptes de sumar escons, restin diputats.

Inoblidable,

però no irrepetible

M. Teresa Prat. BANYOLES.

Asseguda a la sala d'espera de la consulta del metge, i veient que la cosa va per llarg, agafo una d'aquelles revistes, a vegades ja sense portades de tant que han estat mirades i remirades. La fullejo, i al seu interior hi trobo un especial Primera Comunió. Arriba el seu gran dia!, Un dia especial!, La Primera Comunió del teus fills: Inoblidable!..... són expressions que encapçalen les diferents pàgines d'aquest monogràfic. Vaig mirant-les i llegint-les una a una i trobo: un munt de models per vestir els nens aquell dia, un munt d'idees per organitzar-li una festa, un munt d'adreces de restaurants on fer l'àpat, totes les claus perquè no se'ns escapi res en aquell dia i fins i tot un pressupost del que pot costar la celebració.

Giro l'última pàgina, llegeixo fins la paraula final del suplement, i quedo desconcertada en veure que darrere d'aquelles expressions tan encertades que descriuen un dia com és el de la Primera Comunió no es parla ni un moment del que realment és important d'aquell jorn: la primera trobada amb Jesús.

Certament, la Primera Comunió dels nostres fills cal que sigui un gran dia, un dia especial, inoblidable, no tant per tot allò que envolta la celebració, els regals, la festa... sinó pel que suposa rebre un dels sagraments que posa els fonaments de tota la vida cristiana. Fem que el record d'aquell moment, d'aquell jorn, d'aquella primera Eucaristia sigui inesborrable, sí! Però sobretot fem que no sigui irrepetible; fem que no sigui l'única comunió dels nostres fills, que siguin possibles més comunions, més trobades íntimes amb l'amic Jesús; fem que sigui un verdader compromís familiar de la fe i no un compromís social... fem-la, doncs, inoblidable però no irrepetible!

Valorar la vellesa?

Francesc S. Vilaseca.

Sóc dels que pensen que, avui, la bellesa i la joventut són la meta suprema. Un culte que és signe de la nostra època, la de la imatge. Em pregunto si valorem prou la saviesa de l'edat o, pel contrari, l'amaguem, marginant així als nostres avis, talment com éssers passats de moda, que no entenen res i, a sobre, molesten...

La nostra societat moderna sembla valorar molt més la productivitat i la utilitat immediata que l'experiència, com a mare de la ciència. El respecte per la saviesa de l'edat, pels seus valors i consells sembla que ha passat avall.

Ara bé, com que sóc optimista de mena, m'agrada pensar que no som pocs els que som conscients que, tard o d'hora, ocuparem el lloc que ara ocupa la gent gran. I com diu el popular poema de Teodor Baró Surera, El plat de fusta: tal faràs tal trobaràs.