Diputats amb contracte temporal

28.04.2016 | 07:27

«Sempre els quedarà la possibilitat de repetir escó en les properes eleccions, per descomptat»

Gairebé sense temps per gaudir-ne, els diputats d'aquesta efímera legislatura perdran els 6.000 euros mensuals de salari, els quatre mesos de vacan?ces anuals, els viatges de gorra i el dret a taxi gratis a Madrid. Almenys podran quedar-se amb l'iPhone i l'ordinador que el Congrés els regala a compte del contribuent; però és un petit consol. Els congressistes cessants són els grans damnificats per la falta d'acord entre els líders que els van ficar a les seves llistes.
Per a no pocs d'ells -sobretot, els de la «nova política»- aquest era a més el seu primer lloc de treball remunerat, fet que afegeix encara més aclaparaments al neguit de perdre una feina que, en principi, havia de durar quatre anys. Reduït per les circumstàncies a mer contracte temporal, la seva feina d'aquests mesos potser no els arriba per cobrar el subsidi d'atur.
Sempre els quedarà la possibilitat de repetir escó en les properes eleccions, per descomptat. El dolent és que per fer-ho hauran de guanyar-se una altra vegada el favor dels cacics encarregats d'elaborar les candidatures en cada par?tit; i tot i així, ningú els garanteix que surtin elegits de nou. Amb qualsevol petita variació de dos punts amunt o avall en les preferèn?cies del votant n'hi hauria prou perquè la lògica del senyor D'Hondt els deixés sense acta, amb el mal que això fa.
S'acosten temps de ganivetades per un lloc de sortida a les llistes: i això val tant per als partits tradicionals com per als emergents que venien a canviar els vells usos de la política a Espanya. Al final, l'únic que ha canviat és el vestuari, per a desil·lusió de tants que creien en l'existència dels unicorns i en la possibilitat que el regenerador capil·lar que venen els quincallers faci créixer, efectivament, frondoses cabelleres a les calbes.
N'hi ha hagut prou amb tres mesos de vodevil perquè els nous actors comencessin a avorrir com els de sempre, amb greu risc que el públic abandoni la sala. Podria passar fins i tot que molts dels espectadors decideixin no comprar bitllet per a la pròxima representació a la qual seran convocats el proper 26 de juny, excepte un error o arranjament d'última hora.
Si l'abstenció creixés, com sembla lògic en aquestes circumstàncies, ja ni tan sols els encarregats de prendre el pols a la gentada en les enquestes estarien en condicions de garantir l'exactitud -o la mera aproximació- dels seus pronòstics. I amb les urnes convertides en caixes de sorpreses, la possibilitat de reenganxar-se al Congrés deixa de ser un consol per a aquells que tot just han tingut temps de gaudir de la seva butaca parlamentària durant un breu semestre.
La pitjor part se l'emportaran, potser, els nous polítics, que han perdut la virginitat a canvi d'un precari -si bé substanciós- ?contrac?te temporal de sis mesos al Parlament. El seu és un veritable prodigi. Sense haver tocat poder, l'exhibició de les seves manyes sobre l'escenari els ha tret gran part de l'aura que fins ara els adornava i precedia.
Molt malament ha d'anar el país quan fins i tot l'ocupació amb millor relació de qualitat-sou, que a Espanya segueix sent la de diputat, comença a patir també els efectes de la temporalitat propis de l'inestable mercat de treball. Que ho preguntin, si no, als diputats interruptus.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema