Una mica de teatre. Amb dos personatges: l'Aniol, de 9 anys, i la Fiona, de 8.
Primer acte.
- Aniol: Què creus que vol dir responsabilitat?
- Fiona: Doncs significa que la motxilla que portes es va omplint cada vegada més a mesura que creixes. Quan tenia 3 anys, a la meva motxilla només hi havia vestir-me sola, a 6 anys i mig ja hi portava coses que abans estaven a la motxilla dels pares com ara fer-me el llit cada dia, preparar-me la bossa d'educació física i desfer-la en arribar de l'escola, parar i desparar taula, i així anar-la omplint.
- Aniol: Sí, i com més grans ?si?guem, més plena serà la motxilla i més contents estarem de carregar-la perquè ho podrem fer gairebé tot nosaltres sols.
Segon acte.
- Fiona: I tu, saps què vol dir responsabilitat social?
- Aniol: Em penso que significa omplir la motxilla de coses que no només em serveixin a mi sinó que també siguin útils per als altres. Per exemple, quan jugo a handbol passar la pilota a tots els meus companys i fer que els altres també la passin perquè tots puguem tirar a porteria. O quan treballem a classe en equips procurar que cada un de nosaltres puguem fer el que més ens agrada del projecte que hem de construir.
- Fiona: Sí, i que el projecte que treballem tingui uns resultats que siguin útils per a tota la classe. I si pot ser, per a tota l'escola.
- Aniol: Ja... Com quan vam decidir que el nostre projecte seria organitzar el pati perquè poguéssim anar amb patinet uns quants, jugar a futbol uns altres, altres jugar a la xarranca i la colla dels grans xerrar sense parar.
El proper cop els provocaré perquè s'expliquin el concepte de «recerca i innovació responsables».
