Cartes

de la «Mixta»

Lluís Coll Planas. santa coloma de farners.

En arribar a finals del mes d'abril toca com cada any la trobada dels companys de la «mili», i ja en portem 17. Aquesta vegada, el passat cap de setmana, hem estat 25 companys.

És la festa de la «Mixta», l'Agrupació Mixta d'Enquadrament número 4 de l'Aquarterament Álvarez de Castro, al carrer Emili Grahit, de Girona.

Som de les quintes dels anys 1968 i 1969, també alguns del 1967, ens trobem any rere any a una població diferent, variablement uns 25 companys o més, junt amb les respectives esposes o parelles, en alguna de les poblacions d'origen de cadascú, la majoria de la província.

La jornada la completem amb una visita cultural al lloc més interessant de cada població i amb un dinar en algun dels restaurants de la zona o de la mateixa població.

Aquest any hem tornat a Girona amb la clàssica visita al Barri Vell i antic de la ciutat amb el tren turístic. Després hem anat a dinar a un restaurant de la zona.

De fet és el que ens va deixar«la puta mili», una amistat que ha perdurat al llarg dels anys, que s'ha eixamplat també amb les mateixes esposes i/o parelles que cada any han volgut acompanyar-nos i ser-hi presents.

De veritat és una satisfacció entranyable poder-nos retrobar cada vegada i celebrar tots plegats la diada, no cal dir que plena de records i d'anècdotes de quan teníem 21 o 22 anys mentre estàvem junts complint el reglamentari servei militar, abolit pel Ministre Trillo el març del 2001.

Volem des d'aquest lloc recomanar aquestes trobades, que altres colles o grups de forma periòdica vénen igualment fent, compartint i comentant experiències personals amb aquells que vam estar junts a la «mili» fa gairebé 50 anys. Ho entenem adient a l'etapa de jubilació, en la qual tots plegats ens trobem.

Davant d'una tragèdia

d'aquest tipus

Jesús Domingo Martínez. girona.

Un succés de les característiques del terratrèmol sofert a l'Equador posa en relleu la fragilitat de la condició humana enfront de les forces de la natura. Sovint vivim distrets pensant que hem aconseguit una vida segura amb el nostre esforç i les nostres previsions. Sens dubte cal lluitar per evitar al màxim qualsevol mal, però quan aquests arriben, i són inevitables, de cop i volta ens fem conscients que la vida és un do que es rep cada matí, cada instant.

Davant d'una tragèdia d'aquest tipus ens sentim també impotents per comprendre el significat de tant patiment. Estem davant d'un misteri que ens exigeix respondre a preguntes radicals sobre el significat de la vida, sobre el seu destí últim, sobre qui ens acompanya en el dolor, sobre...

Desenganyats i desencisats amb la seva política

JOAN JANOHER I SADURNI. forallac.

La capacitat dels polítics de nova generació acaba d'enfonsar els seus propis vaixells, i a més, no han sorprès ningú. Per quan els populars continuen onejant la seva insígnia, com si tinguessin clara la victòria de cara a les noves eleccions. En canvi, la tossudesa del seu enro?cament envers a poder pactar amb grups per la formació d'un govern d'esquerres i diferent al que s'ha esdevingut fins ara no ha trobat el consens necessari per estabilitzar el país.

Es tracta d'un bloqueig ideològic per romandre tancats al partidisme inútil, que ha dominat un marcatge d'abnegació rotund envers a voler democratitzar una Espanya que encara viu als antípodes del passat. L' immobilisme esgotador posat de manifest reflecteix la descoordinació absoluta de poder dinamitzar el que estem encallant, com ara, la civilització del segle XXI. El poble se sent enganyat, i pot cridar obertament del descontent total amb la política actual.

Mentre les respectives posicions mantinguin l'obsessió de no avançar de cara a una democràcia plena, continuaran els desen?ganys i la frustració problemàtica, per la convivència d'una Espanya divorciada. El desencís prodigat per manca d'entesa a la realitat de Catalunya s'esdevé per no acceptar un referèndum unilateral europeu, amb el compromís de la voluntat dels catalans per prendre la seva decisió mitjançant el seu vot a les urnes, i que tant ens vénen denegant.