La parella del metro i nosaltres

29.04.2016 | 10:12

Aquests dies la notícia més important ha estat la parella borratxos com una cuba follant -fent l'amor tampoc seria una bona definició de l'espectacle que hem vist-, al metro de la línia verda a Liceu. El poc popular Alberto Fernández Díaz s'ha afanyat a demostrar-nos el seu gran nivell polític, cultural i intel·lectual: «Colau no puede convertir Barcelona en un capítulo de Gandía Shore, un programa de la MTV en el que todo vale». Xavier Trias, forçant massa la bonhomia pròpia de la seva manera de ser, ha afirmat: «Hi haurà una degradació institucional que coincideix amb una degradació de l'espai públic, a base de no posar ordre, de no governar i de no tirar les coses endavant». Ostres, ostres, ostres. És conscient Trias que aquestes coses han passat a Barcelona des de temps immemorials? L'única diferència és que al segle XIII aquest tipus d'espectacles no es podien fer al metro. Quan ell era alcalde passaven coses similars, potser el seu entorn l'hi amagava? En fi, què ens està passant? Creieu sincerament que aquesta notícia és per posar-la a la portada d'un diari? En un telenotícies? Ha de formar part d'una tertúlia radiofònica?

Crec que hi ha una actitud covarda, no podem fer res amb els temes importants i ens dediquem a menudències. Els bancs ens manen callar ja que qualsevol política pública va en contra del lliure mercat. No podem fer res per acabar amb l'atur i la precarietat ja que caldria posar límits als guanys galàctics de les grans empreses. Tampoc podem fer res per pal·liar el fracàs escolar ja que es necessitaria més impostos als rics i les multinacionals per poder tenir aules amb 17 alumnes. Tampoc podem fer res contra la indústria automobilística pels nivells de contaminació fins i tot quan sabem que se'ns riuen a la cara i s'en foten de les lleis, els governs i els parlaments. Tampoc podem fer res per apujar les pensions ja que els bancs volen gestionar ells les pensions tot i que cada dos per tres els fan fallida i els hem de rescatar amb diners de tots. Tampoc podem dir ni fer res contra la venda a baix preu de les nostres institucions europees a les multinacionals en el marc del TTIP. A més, el tractat és secret! Tampoc podem fer res per alleujar el patiment dels refugiats mentre els dirigents europeus miren a una altra banda -no hi veuen negoci en aquesta qüestió-.

Doncs què voleu que us digui, a mi m'indignen totes aquestes altres coses, però és clar, acabo escrivint també de borratxos que intenten cardar al metro. Tot i que sóc ateu, aniré a confessar-me ja que he traït les pròpies conviccions.

Són bojos, aquests romans! I no em refereixo als borratxos.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema