Media Markt

carles mallart. girona.

Media Markt de Girona sempre ha tingut una política comercial molt agressiva i penso que bona. Ells, que se les pensen totes, tenen uns equips de màrqueting excel·­lents, i ara darrerament, també, amb uns finançaments per comprar elements diversos amb quota «zero» d´interessos. Les dues campanyes més agosarades, dinàmiques, agressives comercialment parlant, inèdites, innovadores, i tota una sèrie d´atributs són: A.- El dia sense IVA i B.- Li comprem la seva TV antiga i altres electrodomèstics o estris menors a pes. La primera del dia sense IVA Déu n´hi do, representa un descompte d´un 21% sobre uns productes les TV, electrònica, electrodomèstics,... que són de marges estrets i gairebé com vostès saben totes les botigues tenen sempre els mateixos preus si els comparen. La lluita és fratricida. Com s´ho fan amb un descompte així, tan agressiu? Suposo que com que només és un dia, es gasten els rapels ja que ells compren en grans quantitats i en generen d´importantíssims.

A casa teníem una TV negra, grossa, pesada, vella, que feia més de 10 anys que no funcionava; era de les primeres que varen sortir al mercat, que no ens havíem tret de sobre a la ferralla perquè pesava massa. Veiem l´anunci que ens la pagarien a 2 euros/Kg i amb penes i treballs la vàrem carregar al cotxe i arribem allà. A fora tenien set o vuit contenidors amb TV velles a més no poder, d´una època que ja no tornarà. La pesen, 86 kg, li farem un abonament de 172 euros si en compra una de +40 polzades. Dit i fet, pregunto què en fareu d´aquestes TV tan velles i anti­gues?Resposta: van totes a la deixalleria. Vàrem quedar sorpresos. Consell: No llencin res que ja ho veuen, només cal esperar el moment. La imaginació al poder, vaig pensar. I les TV d´ara fines com una llibreta d´anar a estudi, amples a més no poder, amb una oferta irresistible de veritat.

Model educatiu sospitós

Carles Soler Palau. girona.

No seré jo qui negui o promogui el concert econòmic a les escoles que practiquen i promouen l´educació diferenciada per sexes. Però sabem que en el debat pedagògic, els avantatges i inconvenients acaben normalment en un empat. Tant tenen raó els que les defensen com els qui en són detractors per aquest motiu. Ara bé, cal saber que quasi tots aquests col·legis estan vinculats a l´Opus Dei, de diferents formes, però tots lligats i dirigits per aquesta institució ultraconservadora de l´Església.

No poden negar que la seva defensa d´aquesta opció d´ensenyament, més enllà del recurs a la qualitat de la formació que imparteixen, obeeix a un interès endogàmic. Aquestes escoles són les seves principals fonts per obtenir recursos, adeptes i membres. Són els seus caladors i planters per captar nens i nenes. Necessiten aquesta diferenciació per començar a modelar-los des de ben petits de forma separada i poder seleccionar els que més interessen. I aquest és el verdader motiu de la seva existència, és un model adaptat a les necessitats institucionals, per damunt inclús de les raons pedagògiques. Són un reflex de la seva praxi interna que es concreta en la separació absoluta i radical de les seves dues seccions, la masculina i la femenina. Un model obsolet, ni tan sols justificable pels ordes religioses que ells neguen ser. Un model, doncs, sospitós.

A qui votaré?

Miquel Mompió i Azemar. riudarenes.

No s´ha produït el miracle i ens tornen a fer anar a votar els quatre caps polítics de paper d´estrassa, junt amb un monarca de fireta que regna però no mana i solament el fan firmar.

Sí, votaré una vegada més i amb més convicció un partit català, sobiranista i independentista per superar la fita del 50% del vot independentista, ja n´hi ha prou d´aguantar les impugnacions i els escanyaments a què el «govern en funcions» ens està condemnant.

Aconseguim una majoria de vot català amb la voluntat de marxar d´una madrastra «Espanya» que no sap governar, ni sap administrar el que rep i o exigeix a les «Colònies autonòmiques».

Dies enrere em varen aclarir d´una forma molt entenedora el que és el poder; poder és manar i cobrar, ho tenim clar el que vol Espanya de nosaltres.

Penseu-hi bé, jo votaré catalanista, sobiranista i independent.