Sempre que puc explico coses del meu país, l'Índia. Avui us vull explicar una bona notícia: una cosa que pot transformar les vides dels milers de dones que hi viuen.

Uns quants anys enrere, quan hi vaig retornar per trobar-me amb els meus orígens, sabia que m'esperava un mes ple de sorpreses, de retrobaments, de descobriments. També una de les sensacions que vaig viure aquells dies va ser la del desconcert. Moltes vegades no entenia el perquè d'algunes tradicions o costums, que em sobtaven amb la meva mentalitat occidental. Algunes vegades els acceptava, altres vegades els esquivava, o davant d'altres em rebel·lava. Durant aquell mes, és clar, amb tantes dones que hi vam anar, totes vam passar per tenir un moment o altre la regla. A l'Índia hi ha el costum que la dona durant aquest període no pot compartir els àpats amb la família, sinó que en queda exclosa temporalment perquè per tradició és un moment en què la dona està impura i pot contagiar aquest estat als altres. Imagineu-vos, doncs, com ens vàrem quedar. La primera del grup que la va tenir va passar a dinar sola uns dies, però a les altres, quan ens va tocar, no vàrem dir res per no passar per aquell tràngol. No enteníem aquell costum tan estrany i ens vàrem rebel·lar!

La notícia de la qual us volia parlar avui és que hi hagut un home a l'índia, el se-nyor Muruganantham, que va creure que havia d'inventar-se la compresa perfecta per a la seva dona. En Muruganantham va descobrir que la seva dona amagava uns draps vells que utilitzava durant el període. Va pensar que aquell sistema era massa rudimentari i que alhora, per antihigiènic, podia provocar malalties a la seva dona. Es va adonar que més del 70% de les dones no utilitzava compreses perquè no se les podia comprar i va voler posar-hi remei.

Va investigar molts anys i va provar solu?cions amb la seva dona. Com que el treball era molt lent, va demanar ajuda a un grup d'estudiants, les quals el van deixar abando?nat el dia que havien quedat per compar?tir i donar la seva opinió de la compresa que ell els havia proporcionat. Ja veieu com vivien les noies aquell moment de la vida: com si fos tabú.

Com que les dones l'havien plantat, en Muruganantham ho va provar amb ell mateix. La seva tenacitat era tanta que la gent el va prendre per pervertit i boig. Però ell no es va rendir mai, fins a aconseguir, dos anys després, la cel·lulosa, el material del qual estan fetes les compreses, i crear un procés de producció per fabricar-les. Va inventar-se tres màquines com les que utilitzaven els milionaris fabricants de compreses, pe?rò a un preu molt més baix i que tota dona sense estudis pot fer servir. D'aquesta manera ha permès que oenegés o centres educatius es puguin produir les seves pròpies compreses i vendre'n els excedents.

En Marugum ha creat un artefacte que ha revolucionat i ha fet millorar la vida de mol?tes dones. Alhora que ha creat molts llocs de feina en zones rurals i abandonades.

En Marugum diu que el seu objectiu és "crear un milió de feines per a dones sense recursos," i ho ha aconseguit! Emprenedors com ells revolucionen les vides de les dones. El món necessita més homes com ell.