N'hi ha que s'han posat les mans al cap en descobrir que només el 26% dels lectors catalans llegeixen llibres en català. No pas jo. La lectura és una cosa molt senzilla, cadascú tria allò que li agrada sense aturar-se a pensar en quina llengua està escrit (de les que domina, per descomptat). Si els autors en català volen ser més llegits, la recepta és fàcil: que escriguin millor.

És un fet inqüestionable que hi ha millors autors en llengua castellana que en catalana. Ja que hi ha més escriptors (a Espanya hi hem de sumar Sud-amèrica) per força n'hi ha d'haver més de bons. De fet, tenint en compte la quantitat de bons autors en castellà i en català que hi ha al món, diria que els catalans tenen més lectors dels que mereixen.

Però el problema és més greu. Inclús entre els autors catalans, la diferència entre els que escriuen en català i els que ho fan en castellà, és immensa. No diré que no hi hagi bons escriptors en català, que n'hi ha. El que passa és que entre els catalans que escriuen en castellà trobem els Marsé, Mendoza, Cercas o Vila-Matas, per no esmentar-ne de recenment morts que encara es llegeixen, com Vázquez Montalbán o Casavella. Ningú amb un mínim de bon gust pot dubtar entre el darrer llibre de Juan Marsé i el darrer de Pilar Rahola. O entre un recull d'articles de Javier Marías i un de l'Albert Soler.

En aquests país han estat anys fotent-nos la tabarra dels beneficis de parlar dues llengües, tres a poder ser, i quan els lectors fan servir aquests coneixements per triar el que més els agrada, els tractem d'idiotes, com si llegir en castellà no fes prou bon català. Aviat ens exigiran llegir amb la barretina posada. I jo sóc el primer d'admetre que el bilingüisme perjudica els autors en català. Els dolents, és clar.

Hi ha algun motiu, un de sol, pel qual un lector s'hagi d'empassar un llibre en català havent-n'hi de millors en castellà? Pel bé de la llengua? Si volen el bé de la llengua, escriguin millor i els comprarem. No és el pobre lector qui ha de fer croades lingüístiques.