El 26 d'abril de 1986 va tenir lloc a Txernòbil el desastre d'una central nuclear més gran de la història. Aquell dia, a la 1 i 24 minuts, la central va patir dues explosions, sembla que a causa d'un experiment nuclear que els militars havien programat. La primera explosió va afectar la turbina que va fer saltar pels aires el sostre del reactor, que pesava 1.200 tones, deixant en contacte amb l'aire als elements radioactius. La humitat, en contacte amb el grafit fos del nucli, va provocar una segona explosió equivalent a 300 tones de TNT. L'explosió va radiar de forma directa al personal de la central, als bombers que van apagar el foc i a tot el personal que va posar el sarcòfag sobre el reactor, unes 240.000 persones. També va afectar els 50.000 habitants de la ciutat de Pripyat, situada a només tres quilòmetres de la central. Un dia després, el 27 d'abril, es va evacuar la ciutat, que havia rebut una gran quantitat de radiació. El núvol radioactiu va arribar fins a Escandinàvia i fins a les portes dels Pirineus, de manera que va afectar de forma important uns cinc milions de persones. Atès que l'accident tenia un origen militar, el govern soviètic no va actuar amb celeritat i no va protegir amb iode els habitants de Pripyat.

Coincidint amb el 30è aniversari de Txernòbil el govern belga ha anunciat que distribuirà pastilles de iode a la població que es trobi a una distància de menys de 100 km de la central nuclear de Doel, prop d'Anvers, a 64 km de Brussel·les i a 92 km de Rotterdam, a Holanda. La central de Doel té 4 reactors, els Doel1 i Doel2 són del 1975 i la seva vida acabava l'any passat però el govern belga els la va allargar deu anys més, fins al 2025. El cas és que la dinàmica d'aquesta central està plena d'ensurts, el més recent dels quals el descobriment de milers de microfissures en els vasos dels 4 reactors. La pressió de l'opinió ha estat de tal magnitud que el govern ha decidit ampliar el radi d'acció de protecció des de 20 km fins a 100 km repartint pastilles de iode a la població per protegir-se davant un possible accident. Com que a aquesta distància hi ha tot el país i també part d'Holanda, el govern holandès també ha decidit fer el mateix. Per acabar-ho d'adobar, els recents atemptats terroristes a Brussel·les han fet veure que hi podria arribar a haver personal de la central implicat en el terrorisme islàmic. La por finalment s'ha estès per tot arreu i ara la percepció de la tecnologia nuclear (s'hi hi afegim el tsunami de Fukushima) és que presenta greu perill per a la societat que viu a prop, a més de suposar un problema pels residus que encara no ha estat resolt i que perduraran durant milers d'anys.

El resultat d'aquests canvis ha estat un enduriment de les mesures de protecció de les centrals nuclears, fet que ha encarit la seva construcció i finalment el preu de l'electricitat generada. Els nous reactors francesos EPR tenien un cost inicial de 4.000 milions d'euros per una potència de 1.300 MW, estimant que aquest cost arribi ara a 10.000 milions. Si el cost nuclear es trobava entre 70 i 90 €/MWh, amb les noves proteccions és possible que passi de 110 €/MWh o més. A això cal posar al seu costat el cost eòlic d'uns 85 €/MWh o el cost solar fotovoltaic de 80 €/MWh, baixant cap a 70 €/MWh en un o dos anys.

Recordo que al principi de les energies renovables, en els anys 2005 i 2006, no es qüestionava gaire l'energia nuclear, assumint que la seguretat estava garantida i que el problema dels residus a llarg termini trobaria una solució un dia o altre. Es plantejava que aquesta tecnologia substituís les centrals de carbó i les de gas. Les coses han canviat i ara cal dir que l'energia nuclear és un fre a la penetració de les energies renovables, essent ambdues incompatibles entre si: totes les nuclears necessiten centrals alternatives en cas que la seva producció s'aturi. Les energies renovables i la nuclear són energies rígides que necessiten altres energies flexibles per suplir el seu buit arran d'una aturada de la producció. Això es diu energia de suport o de backup i es basa en la hidràulica i altres centrals que, o bé estan aturades i en calent esperant entrar, o bé estan funcionant a una càrrega parcial deixant espai per absorbir una demanda immediata.

Per tant, que la percepció de la gent sigui que les centrals nuclears són un perill mentre funcionen, obre el camí a la no prolongació de la seva vida més enllà dels 40 anys i deixa el camí lliure per anar cap a un parc renovable a Espanya de 40.000 MW, alhora que algunes de les centrals de cicle combinat de gas continuen sent el sistema de backup, cobrant per aquest fet.

També aquests dies la comissió de la UE està estudiant com es remuneren aquestes accions, anomenades pagaments per capacitat, sospitant que siguin unes ajudes encobertes a les companyies elèctriques alhora que s'encareix de forma important el preu de l'electricitat. A Espanya ho sabem bé pel fet que les companyies han decidit fer entrar al mercat diari les centrals de carbó, deixant els cicles combinats de gas en la funció de backup, cobrant per capacitat.

La part important és que l'axioma que les centrals nuclears eren intocables per a un bon funcionament del sistema elèctric està desapareixent a poc a poc i aviat veurem un fort moviment ciutadà i polític en contra, deixant el camp lliure a les energies renovables.