Quan els diuen que el passat va ser millor, o és gent mal informada, o no tenen en compte els canvis profunds de la societat en pocs anys. La millora en la qualitat de vida de la gent; en els transports, que són generalistes i no d'una classe social concreta, i un Estat assistencial que ofereix ensenyament i sanitat, amb mancances i el trauma de la crisi, són guanys de fa poc temps.
Pensin en la duresa de la vida del pagès i mariner a la Costa Brava, sense el turisme. A la Plaça dels Homes de Castelló d'Empúries s'aplegaven els treballadors del camp perquè els propietaris rurals triessin, i era una forma de clivellar política i humanament els treballadors que anaven a jornal aquell dia. Els submisos tenien més feina que els reivindicatius.
Els drets socials són una conquesta del dia a dia, i un canvi en les mentalitats. A Espanya les dones votaven amb la República el 1933, però en l'època franquista vivien administrativament a l'ombra del marit; i abans, del pare. Els homosexuals, les lesbianes, ara els transexuals, cerquen el seu espai i les mateixes oportunitats que la resta de la societat.
Ara Colòmbia acaba de reconèixer les parelles gais en un pas mundial més per la convivència. En allò que sí podem aprendre és en la consciència de l'estalvi com a valor, de cares a aixecar les economies familiars. En el reciclatge que feien els nostres avis de tot, del menjar, de les ampolles, de la roba, que duraven anys. Quan mirin enrere no ho facin amb dolor, sinó amb esperança.
