Quatre mesos i molta xerrameca. Al final, tornarem a votar. De coses, n'han passat poques. Ha passat temps. Temps, instrument per canviar voluntats i amorosir convenciments. Quatre anys governant i el PP és incapaç de trobar soci, cap crossa que el sostingui a la governació de l'Estat. Així de sectari, prepotent i corrupte apareix davant de tothom. Li calia guanyar temps, o sigui, especular amb l'oblit de la ciutadania, amb la incapacitat de tots els altres de bastir una alternativa al seu govern i repetir les eleccions.

Qui ha ajudat el PP que fos impossible aquesta alternativa han estat Podem i els seus aliats. No han tingut cap voluntat d'acordar res que no fos l'acceptació de la seva política i hegemonia. No tenen la dreta com a ?enemic, sinó la socialdemocràcia. Per tant, el seu objectiu no és el govern, sinó encapçalar l'oposició. A diferència dels anys 70, però, les esquerres autonòmiques o alternatives no s'agrupen entorn el PSOE, sinó que es confederen amb Podem, i això els fa creure que el sorpasso és possible. Tenen pressa i volen repetir eleccions, segurs que amb el PCE, ara sí. La paradoxa és que un suport més clar a Podem, dificulta més que l'esquerra arribi a governar. Les eleccions del 20 de desembre no donen prous diputats per formar un govern de coalició de socialistes amb la dotzena de grups aglutinats amb Podem. Caldria que la dreta espanyola i autonòmica perdés força escons i no sembla que sigui el cas. Altrament, l'exemple grec aclareix les mancances i demagògia del seu programa i, si les urnes no els donen una cura de humilitat, Podem i companyia quedaran aïllats i inhabilitats per governar a partir del 26 de juny.

El 26, doncs, sols serà possible el canvi si s'enforteixen les opcions centrals de la política espanyola i els extremistes, de dretes i d'esquerres, no tenen possibilitat de bloqueig.