El Cordobés

Trobades amb el mític torero i el seu ja oficialment fill, que van actuar a les places gironines

02.05.2016 | 11:35

Comento en veu alta que aquesta setmana, un cop fetes per ordre d'un jutjat les proves de paternitat, s´ha declarat oficialment que els dos personatges del món del braus que porten el nom de «El Cordobés» son pare i fill. És un culebrot que durava dècades i que tothom donava per claríssim malgrat l´ofuscació del progenitor. El meu nebot, Jordi Bosch Cullell, un adolescent que no deixa passar comentari meu sense una fina observació, em contesta que no sap de qui li parlo: «Deu ser algú de la teva edat, he he he...», afegeix provocadorament.

Doncs si a l´Espanya dels anys seixanta si havia un personatge mític i popular, aquest era el torero Manuel Benítez El Cordobés, a qui a la seva audàcia a la plaça afegia una gran simpatia i una història personal de llibre com fou O llevarás luto por mi, un best-seller mundial de Dominique Lapierre i Larry Collins en el qual retrataven la vida d' un noi que creix en una misèria extrema fins arribar al més alt en el món taurí, tan popular llavors.

El títol del llibre esmentat recull part de la frase del torero a la seva germana quan aquest li va dir que volia ser torero: «O te compro una casa o llevarás luto por mi». El jutge Miguel Pérez Capella, president durant quinze anys de l´Audiència de Girona, m´havia explicat que en un dels seus primers destins a finals dels cinquanta, a un poble andalús del nord de Màlaga, Campillos, la Guàrdia Civil li duia sovint detingut un jovenet que robava menjar i gallines, malvivia pels pobles, entrava les nits de lluna plena a les ramaderies de braus per torejar a pèl, etc., perquè li apliquessin la llavors vigent Ley de Vagos y Maleantes. Un cop, el jutge de la propera vila d'Antequera, on també duien detingut tot sovint Manuel Benítez, va avisar a Pérez Capella que debutava com a torero de jònecs aquell noi que gairebé tenien a dispesa als respectius jutjats. Hi van anar, El Cordobés els va reconèixer i de fet el magistrat gironí va mantenir amb ell una certa relació, ja que l' anava a veure torejar i el saludava a les places de braus properes a Girona.

Un cop jo estava dinant en un restaurant de Madrid amb uns companys de Televisió Espanyola i un bon amic meu, l'actor ­Sancho Gracia, quan es va asseure a la taula del cantó Manuel Benítez «El Cordobés». El popular «Curro Jiménez» i el torero es van abraçar d´aquella manera que només se sap fer a Madrid. Vàrem fer cafè i copa (i puro) gairebé ajuntant les taules. Entre el que vam menjar i beure i la seva dicció tan tancada, gairebé no vaig entendre res del que va dir, això sí, la seva simpatia i gesticulació va fer que més que parlar ens dediquéssim a riure del que pescàvem de les seves anècdotes.

El Cordobés, quan era torero de jònecs, ja era més famós que molts toreros que estaven dalt de tot de l´escalafó. Àngel Alcalde, propietari i empresari de la plaça de braus de Girona i pare dels meus bons amics Quim i Àngel i de qui tinc un extraordinari record, exhibia al seu despatx algunes fotos fetes per Pablito de la seva exitosa actuació a la plaça gironina. Per cert, que després de triomfar amb els braus d´Hermanos Molero es va quedar a dormir al Brindis, desaparegut bar i fonda que hi havia davant de Correus.

Del fill puc dir que és una persona de simpatia extrema i que ha fet una bona carrera com a torero. Per cert que a Olot, on va torejar molt –també ho va fer a Lloret– als darrers anys d´activitat de la plaça degana catalana, era un autèntic ídol local. He tingut un cert tracte amb ell arran d' un programa de televisió en el qual ell concursava ballant i jo tenia responsabilitats professionals. El vaig veure per primer cop l'any 1992 al dinar d'un lliurament de premis taurins a Sevilla, al qual vaig assistir com a representant de TVE. L´àpat fou d'una comicitat extrema amb un diàleg memorable entre aquest noi i en Xavier Sardà, també present, fent de senyor Casamajor. El Cordobés encara era torero de jònecs i com a tal va rebre un premi, però ja vaig veure com alguns toreros presents el tractaven amb gran familiaritat, de fet el mimaven. El tema de la paternitat va sortir a la sobretaula. Em van explicar el següent. El Cordobés era un torero a la plaça i al catre. Quan es va aparellar amb la francesa Martine i la va deixar embarassada, aquesta li va dir que no volia saber res dels resultats, perquè n´hi havia uns quants, de les seves aventures anteriors, entre elles dels que van donar com a fruit el petit Manolito. Quan, amb els anys i ja formada la família nombrosa apareix a la llum pública un jovenet que diu ser el fill i a més vol ser torero perquè idolatra el pare que no coneix, la francesa, que es va adonar que al Cordobés li queia la baba pel fill adolescent que ja torejava a festivals es planta: Si hi tenia qualsevol tracte el deixava i marxava a França amb els nens. Ara que El Cordobés ha acceptat l'anàlisi d'ADN, als seus gairebé 80 anys, la dona –dit i fet– l'ha deixat. En fi, quina feinada es gira als programes del cor esperant la possible trobada entre pare i fill.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema