Gairebé tothom es munta un referèndum. Quan anem a votar en realitat volem respondre a una pregunta. Vull que segueixi Rajoy? Prefereixo que guanyi un partit diferent a Catalunya que a Espanya? Si enfonso els socialistes, desapareixeran? Vull reforçar el missatge de la independència? No m'agrada ni Iglesias ni Rivera, ni he votat mai ni PSOE ni PP, què faig? Per què no puc votar el PP si baixa l'atur? Ningú vota a les eleccions com si fossin unes eleccions.
El 26-J anirem als segons comicis en sis mesos. Però tampoc és una segona volta. En aquesta només participarien els dos més votats. Ara tornaran a presentar-se els mateixos per fer el mateix: intentar que hi hagi un govern que governi. Alguns hi veuen una despesa més, però pensant en el que hem estalviat en segones voltes de veritat, i des de 1939 en convocatòries per elegir el cap de l'Estat, no cal augmentar el dramatisme. Són unes noves eleccions, segons la llei espanyola. Deixem el melodrama i comencem a pensar com hem d'aclarir totes aquestes preguntes: els ciutadans primer que donin resposta a les urnes, els escollits en els seus partits, i després el Congrés que es busqui la millor fórmula per treure'ns de l'atzucac. I poder tenir algun dia un Govern que governi.
