Fa pocs dies la Unió Progressista d'Inspectors de Treball (UPIT) publicava a la seva pàgina web una notícia amb el títol "Les falses beques d'Imaginarium, al descobert por Inspecció", amb un comunicat en el qual efectuava una bona síntesi d'una sentència dictada el 30 desembre 2015 pel jutjat del social núm. 28 de Madrid.

Es tracta d'una matèria, la possible existència de relació laboral sota l'aparença for?mal d'una beca educativa, que preocupa especialment, com poden comprendre, els joves amb els quals em relaciono diària?ment en la meva activitat docent universitària, i sobre la qual m'han formulat nombroses preguntes en els últims anys. He tractat sempre d'explicar que per respondre degudament cal conèixer les circumstàncies concretes de cada cas, no ja del conveni estàndard subscrit entre una institució educa?tiva i una entitat empresarial sinó de la se?va aplicació real i de quina ha estat l'activitat que han desenvolupat i la importància que ha tingut el seguiment de la seva activi?tat pels tutors que ?obligatòriament han de ser designats, i assignats, per l'entitat educativa i per l'empresa. Sempre, a més, desta?cant que allò que realment importa perquè puguem parlar de ?l'existència d'un autèntic procés formatiu no estrictament laboral és que l'èmfasi de la relació es posi en l'adquisició de coneixements formatius pràc?tics per part de l'estudiant i mai en la realització d'activitats que no es diferenciïn en absolut de les que pugui realitzar qualsevol treballador (i faig servir el terme en sentit material i no formal, per incloure personal laboral i funcionari) que presta els seus serveis a l'empresa.

Després de llegir la interessant sentència del JS que posa de manifest, a l'espera d'allò que resolgui el Tribunal Superior de Justícia de Madrid en el previsible recurs de suplicació presentat per l'empresa condem?nada, vaig buscar a la base de dades del Consell General del Poder Judicial corresponent a la Sala Social del Tribunal Suprem les resolucions judicials en les quals s'ha pronunciat en casos en què es debatia sobre l'existència d'una relació formativa educativa o bé d'una relació jurídica contractual laboral encoberta sota l'aparença d'existència formal de la primera.

He fet aquest seguiment perquè les sentències del TS citades a la del JS ara comen?tada daten de 2006 i 2007, i desitjava saber si n'hi havia alguna més recent al respecte. Propera a aquestes dates només he trobat la del 29 de maig de 2008, i que reitera, amb transcripció parcial, la doctrina asseguda des de la sentència de 22 de novembre de 2005 i continuada per les de 4 d'abril de 2006 i 29 de març de 2007, destacant-se en totes elles que "la clau per distingir entre beca i contracte de treball sigui que la finalitat perseguida en la concessió de beques no rau en beneficiar-se de l'activitat del becari, sinó en l'ajuda que es presta en la seva formació. El tret diferencial de la beca com a percepció és la seva finalitat primària de facilitar l'estudi i la formació del becari i no la d'apropiar-se dels resultats o fruits del seu esforç o estudi, obtenint-ne una utilitat en benefici propi".

Des de llavors només he trobat actuacions d'inadmissió dels recursos interposats de cassació per a la unificació de doctrina per falta de la contradicció requerida per l'art. 219 de la Llei reguladora de la jurisdicció social entre la sentència recorreguda i l'aportada de contrast, excepte una sentència re?cent, de 26 d'octubre de 2015, si bé la desestimació, que hauria hagut de ser inadmis?sió, ja s'hauria pogut dictar en la tramitació inicial del recurs i el seu (no) admissió a tràmit, ja que la desestimació es produirà igualment per falta de contradicció entre les sentències objecte de recurs i de contrast.

L'interès de la lectura de les actuacions consultades des de 2008 a febrer de 2016 rau en el coneixement de les sentències recorregudes i les aportades de contrast, que impliquen importants institucions educatives i empreses, i en les quals sempre està en joc l'element formatiu com a criteri delimitador de l'existència de relació educativa-for?mativa o relació laboral. Les circums?tàn?cies concretes de cada cas, i en definitiva els fets provats en instància pels jutjats socials, són determinants en la major part de les resolucions consultades per validar o no la conformitat a dret de la relació educativa-formativa, i en bona part de les ocasions no només és el tipus d'activitat que es porta a terme, i el seu interès formatiu, allò que es pren en consideració pel jutjador per determinar la veritable naturalesa jurídica de la relació existent, sinó també l'existència real de tutors i el seguiment que de l'activitat del jove en formació s'ha fet tant en el si de l'empresa en la que efectua el seu procés formatiu, com des de l'àmbit educatiu (habitualment l'universitari en els casos que he conegut) per part dels ?respectius tutors, així com també de la relació real entre ambdues institucions en punt al ?coneixement i evolució del procés formatiu.

Per cert, cal destacar la proposició no de llei presentada pel grup parlamentari popular al Congrés dels Diputats el passat 7 d'abril, "relativa a combatre el frau laboral a la Seguretat Social, incidint en les irregularitats derivades de les pràctiques acadèmiques externes en empreses". No els sembla que les reformes laborals posades en pràctica des de 2012 també han contribuït a una situació de desprotecció de l'ocupació juvenil? Bé, això dóna òbviament per a un altre article. El grup popular demana que el Congrés dels Diputats manifesti la seva voluntat de "continuar combatent el frau laboral i de la Seguretat Social en tota la seva extensió i a tots els efectes. Intensificar les actuacions dels organismes públics competents per combatre les irregularitats derivades de les pràctiques acadèmiques externes en empreses, ja que afecten un col·lectiu especialment vulnerable com són els estudiants universitaris o acabats de graduar". I dic jo que, a més de tal manifestació soft law per part del Congrés, hauria de ser el govern el que adoptés les mesures oportunes per garantir l'efectiu compliment de la norma, no els sembla?