Es tracta de saber del cert si la cultura a Girona és elitista, com ha afirmat el Defensor de la Ciutadania. Per trobar una resposta anirem a dos actes culturals. El primer serà una representació a Temporada Alta. Si el teatre és prou gran, a les deu primeres files hi són els que no han pagat entrada. Sovint, ni tan sols participen de l'espectacle perquè la gràcia és demostrar que tenen contactes per entrar de franc al recinte, com sol passar també a l'Auditori. El segon lloc on anirem és al cinema. Tothom ha pagat entrada, tret potser del fill del maquinista. La diferència és que en el primer cas és una iniciativa semiprivada on es pot tirar de veta perquè les administracions s'hi aboquen, però en el segon cas es tracta d'una acció privada i els números han de sortir. A qualsevol persona li agradaria muntar un negoci sabent que l'Ajuntament aportarà un milió d'euros anuals, a part dels que atorguen les altres administracions. Una empresa en nom d'un déu anomenat Cultura, perquè fer negocis en nom del Déu que creà l'Univers té massa competència. El misteri és que cada any Temporada Alta és un gran èxit però les administracions han de continuar contribuint. I després, quan es demanen els números o qui representa les companyies contractades, tot són estossecs.

Musicalment el drama és absolut. Qualsevol espai públic és susceptible d'esdevenir una festa major incessant per al gaudi del turista ocasional. Els cèntims per sufragar les actuacions també surten de la caixa comuna i de pas s'aproven ordenances per ofegar qualsevol iniciativa privada. Sobta que l'Ajuntament trigués quatre mesos per comptar 112 multes als ciclistes però que només calgués una setmana per calcular mil pernoctacions atribuïdes al festival Strenes. Calia comptar ràpid el que anomenen retorn, que parlant clar és omplir els hotels gràcies a la promoció de la ciutat que fa l'equip de govern també tirant del pot comú. I si s'acaba el pot, es fa un museu i es carrega al rebut de l'aigua. Això rai!

Tot plegat fa pensar que la cultura a Girona no és elitista. L'expressió més correcta és que la cultura a Girona la controla una elit. No totes les expressions culturals, és clar, ja que l'arquitectura o la gastronomia sembla que se n'escapen, malgrat el Vol. Així doncs, quan anem al teatre pensem-hi de posar-nos dempeus i ovacionar les deu primeres files perquè formen part de la crosta que evita que els empresaris arrisquin el seu capital invertint en expressions culturals alternatives.