Cartes

xènia casanovas díez. caldes de malavella.

El cap de setmana passat es va celebrar a Caldes de Malavella la Festa de la Malavella, en honor a una llegenda del poble. El divendres, després de la lectura del pregó, es van donar uns premis a algunes caldenques i caldencs. Un d'aquests era el «Maurici de l'any». Aquest premi l'atorguen a un noi del poble que hagi tret una qualificació de deu en el Treball de Recerca que es fa a Batxillerat. Sense voler menysvalorar la feina que aquests nois segur que han fet per aconseguir una qualificació tan alta, que optin a aquest premi només ells és una mica injust per totes les noies que també s'han esforçat a aconseguir una bona qualificació. També considero injust que al premi només hi puguin optar nois que cursin Batxillerat quan cada vegada hi ha més joves que fan mòduls formatius, però això ja és un altre tema.

No crec que s'hagi fet de manera premeditada aquesta diferència sinó que crec que des de l'Organització buscaven una «excusa» per premiar un noi amb el premi «Maurici», que és un dels personatges de la llegenda i és un noi jove, sense cap mala intenció. De totes maneres, el sexe femení està exposat a uns prejudicis i té un tracte desigual en tants àmbits, encara que no en siguem conscients, que una cosa petita com aquesta en un poble com Caldes fa que les noies vegin que el valor de la seva feina ja és menys que la dels altres.

Crec que en coses petites com aquesta és on es pot començar a fer el canvi i a donar valor a l'esforç, una cosa que s'està perdent, de manera igual per tots. Si a Caldes volen seguir premiant ambdós sexes seguint els personatges de la llegenda, en aquest cas una dona gran i un noi jove, es poden buscar altres maneres que no deixin de banda a ningú. Per exemple, buscant un premi per a un home gran i una noia jove. I tots contents.

Entre les pors

i els dubtes

JOAN JANOHER I SADURNÍ. VULPELLAC.

Hem entrat al dilema de la total incoherència política? Després de les desavinences impròpies d'un Estat democràtic no es pot pensar en positiu dels esdeveniments a llarga o curta restauració governamental. La manca d'actitud per formar un col·lectiu amb criteri d'estabilitat s'ha quedat en un no-res a l'hora de prendre les decisions puntuals de regenerar un Estat amb responsabilitat per sortir de l'embassament ideològic i saturat d'incompliments.

Més aviat tot al contrari: s'han propugnat lleis dintre la legislatura del PP que n'han satisfet les necessitats escaients de la societat en general. En canvi, sí han aconseguit mitjançant la reforma laboral l'ocupació precària com l'acomiadament improcedent a baix preu. Amb el trist resultat d'incrementar milions de persones desocupades, cobrant subvencions, per sota del que preveu la Comunitat Europea. Caldrà preguntar-se, doncs, fins quan s'aguantarà això?

Les manifestacions de la diada del l'1 de Maig són la prova unànime dels dubtes, emprant-se amb la immobilitat dels polítics d'assolir responsabilitats al greu problema laboral i social. Tanmateix, quants problemes romanen pendents de solucionar? La por existent dintre el camp social i laboral demostra el total desacord de reactivar una economia que per culpa i manca de consens s'encalla, mentre la ciutadania es veu posada dintre d'un túnel sense sortida.

Sense concert

en educació diferenciada?

Jesús Domingo Martínez. GIRONA.

Davant l'aprovació al Parlament de Catalunya de la retirada del concert educatiu als centres d'educació diferenciada a Catalunya, m'ha sorprès que polítics als quals «se'ls fa la boca aigua» quan parlen de democràcia, d'igualtat, de llibertat, etc. hagin votat a favor de la retirada. Pensant en els motius em sorgeixen algunes preguntes: Per què alguns són tan ansiosos de prohibir? I és que retirar el concert és prohibir a molts pares l'elecció d'educació per als seus fills. Per què voler limitar l'elecció de les famílies?

Em sorprèn que per posicions ideològiques alguns intentin impedir, afortunadament, encara que no sempre, esperem que aquest sigui un cas més, la pluralitat educativa. En molts països hi ha una diversitat de models i cada un (els pares) tria el que ells creuen més apropiats per les seves circumstàncies i educació dels seus fills. La llei i les sentències judicials emeses en altres casos diuen que l'educació mitjançant la separació de sexes és legítima. Afegeixen, a més, obté bons resultats. Veig en les dades de selectivitat i altres revisions externes.

On és el problema? No el veig per cap costat. No els sembla que en un país que és i se sent democràtic, que exigeix la llibertat de triar, la recurrent qüestió de l'educació diferenciada no hauria d'existir? Reclamem dret a gairebé tot i neguem el d'escollir l'educació que els pares creguin més convenient per als seus fills? Alguns d'aquests són els que pretén una Catalunya lliure i independent?

2016 Any Fontserè

eulàlia isAbel rodríguez pitarque. torroella de montgrí.

Terry Broch acaba de morir amb 89 anys. Estava ajudant a preservar la memòria i difondre l'obra del seu marit, Carles Fontserè, artista, fotoperiodista i cartellista destacat de la cultura catalana i universal del segle XX. Precisament enguany se celebra l'Any Fontserè: hi haurà exposicions i actes commemoratius. Carles Fontserè va conèixer Terry Broch a Nova York, d'on era ella, als anys 50, en el seu periple per l'exili a partir del 1939 i després d'haver viscut a París i a Mèxic. L'any 1973 tots dos van tornar junts a Catalunya i es van establir al Pla de l'Estany, a Porqueres, a la masia de Can Tista.

Vaig tenir la sort de conèixer Terry Broch en aquesta masia un dia de portes obertes del taller a finals de l'any 2013. Hi havia una visita organitzada. Ella, que residia en la casa del costat, va venir una mica més tard. En tot moment va ser molt amable i ens va explicar anècdotes sobre les obres exposades a la casa, així com dels anys viscuts a Nova York i després a Porqueres. Va respondre les preguntes que li vam fer i recordava molts detalls d'allò que altres artistes li feien venir a la memòria sobre Fontserè. Va ser un privilegi visitar el taller acompanyats de la seva veu.

El taller estava tal com ell l'havia deixat. Al cavallet hi havia un dels molts cartells que el van fer ser un dels cartellistes catalans més importants del segle XX. La paleta de colors, els pinzells, els cartells de les nombroses exposicions que va fer, les seves obres pictòriques i escultòriques, i les d'amics també, la biblioteca, les carpetes amb dibuixos, les fotografies socials..., tot hi estava disposat de tal forma que mantenia la memòria de l'artista. Semblava una casa museu. Fóra bo mantenir-la per entendre l'obra i el llegat de l'artista.

El diputat provincial Albert Gómez actualment no milita en cap partit, tot i que en la informació de la pàgina 11 d'ahir se'l vinculava a Demòcrates.