Quan Barcelona estava plena de tramvies el que volien els seus ciutadans era eliminar-los. Aquest procés va anar paral·lel al creixement de la circulació de cotxes a la ciutat. Rara era la setmana que no hi hagués algun accident. Força ocasions amb morts inclosos. Es va anar generant un gran consens sobre la necessitat d'acabar amb els tramvies.

A poc a poc la gent se'n va oblidar i va néixer de forma paral·lela una certa nostàlgia del tramvia. Fins que algú a Barcelona va decidir fer un tramvia d'una forma una mica ximple: un tros cap al Besós i un altre cap al Llobregat. Sense connexió. Una brillant idea suposo d'un brillant arquitecte/urbanista. Pel mig es va fer un referèndum que va provocar la dimissió del regidor que el va idear. No fem referèndums per a res i per una vegada que en fem un, va haver de dimitir el regidor que ho va proposar. Vigilem perquè si un dia hi ha un referèndum a Catalunya sobre la independència i guanya el sí farem plegar el president de la Generalitat que ho hagi aconseguit. Els catalans som així.

Ara Ada Colau proposa que, per fi, els dos tramvies s'ajuntin. S'hi oposa molta gent. Hi ha catalans que s'oposarien a la llei de la gravetat, només per mortificar. Crec que ara a la gent li agrada el tramvia molt més enllà de la seva funció. Hi ha una atracció tel·lúrica del poble català envers el tramvia. Hi ha gent que diu que el tramvia té glamour i per això la gent el vol. Altres diuen que és molt pràctic. Jo us explicaré, en primícia nacional, el perquè la gent ara vol tramvies per tot arreu. La gent està farta dels arquitectes i urbanistes. Agafen una zona de la ciutat que està bé i poc a poc la van destrossant a base de dedicar-hi diners públics fins que al final queda un nyap. Cal veure, per exemple, la plaça de les Glòries. Els mateixos que van fer un bunyol, després van dir que s'havia de desfer el nyap per fer-hi una altra cosa. Mentrestant, és clar, hi hem abocat carretades de milions d'euros que s'haguessin pogut dedicar a la llei de dependència, a cuidar els iaios. La gent no vol tramvies com a mitjà de transport públic, aquest n'és només un efecte col·lateral. Doncs bé la gent sap que històricament el tramvia ha estat una gran eina per acabar amb els arquitectes com es va demostrar l'any 1926 quan un tramvia va atropellar Antoni Gaudí. Si van atropellar aquest insigne arquitecte, què podrien fer els tramvies a l'hora d'acabar amb els urbanistes d'avui?

En el fons, doncs, tot bon català el que vol és deslliurar-se dels arquitectes i urbanistes que ens estan destrossant les ciutats. El que passa que ho fan d'una manera especial: a la catalana. De forma indirecta i estranya, sembrant de tramvies la ciutat.