Quan era petita, recordo com el pare es passava la tarda dels diumenges guardant minuciosament monedes i bitllets de formes, colors i mides diferents en un llibre de tapes daurades. Amb cura, els ficava en fundes que alhora enganxava en aquell llibre. Algunes vegades m'agafava i em feia seure la falda i m'anava parlant de llocs amb noms estranys que jo no sabia ni que existien al món. Les monedes eren boniques, però el que a mi m'atreia molt eren els bitllets, on amb tintes i colors tornassolats estaven impresos els rostres barbuts de reis i de governants amb posats seriosos, amb dibuixos de paisatges idíl·lics o de monuments. Aquelles tardes amb el pare fèiem viatges per països que més tard he tingut el plaer de descobrir realment.
Aquesta setmana quan he anat a dinar a casa seva, he dit al pare: «Ha sortit un bitllet nou que tu no tens». M'ha mirat amb cara d'estranyat i m'ha demanat que l'hi expliqués.
El Departament del Tresor dels Estats Units ha decidit col·locar als seus bitllets de 20 dòlars Harriet Tubman, i ha convertit a?quest fet en únic, ja que és la primera dona que surt en un bitllet dels Estats Units i, sobretot, perquè ella va ser una líder abolicio?nis?ta. Aquesta dona negra, que va ser escla?va, substituirà Andrew Jackson, el setè president dels Estats Units, que, curiositats de la vida, va ser amo d'esclaus i va treure de la seva terra els indis americans.
Però un canvi així ha necessitat el seu temps. Tot va començar quan l'estiu passat es va fer un sondeig per triar qui apareixeria al nou bitllet. Llavors, l'actriu Susan Sarandon es va llançar de ple com a activista a dur a terme una campanya amb el lema: «Let's get a woman on the 20 $ bill» (posem un dona en un bitllet de 20 $). Va fer un vídeo que s'ha convertit en viral on reclamava conscienciar els ciutadans sobre la necessitat que una dona aparegués en un bitllet del seu país. Això forma part d'una campanya, Women20s.org, en la qual es vol debatre que el 2020 es converteixi en l'any del centenari de la 19a esmena, que va garantir el vot a totes les dones.
L'actriu també ha posat de manifest que en altres països, com l'Argentina, Suècia, Turquia, Mèxic, Filipines, Israel i Síria, ja hi ha bitllets amb dones representatives del país. Durant aquests mesos, molts noms han aparegut per ocupar aquest lloc: Eleanor Roosevelt, Rosa Parks, Wilma Mankiller... però ha guanyat Harriet Tubman (1882-1913).
Nascuda esclava, va fugir cap al nord a la recerca de la llibertat i després va fer 19 viatges de tornada al sud disfressada com a conductora de ferrocarril i va dur 300 esclaus cap a la seva llibertat. Va ser infermera durant la guerra civil, va servir la Union Army com a espia i després va ser una activista sufragista. Una història de pel·lícula, oi?
Potser el temps posa cada cosa al seu lloc i s'ha fet justícia. Això ens podria fer reflexio?nar sobre que mai hi ha impossibles, per molt desgavellats que semblin, sinó que tot és possible. Tal com m'ha dit el pare, en aquests temps tan convulsos i sovint tristos, és una gran notícia reconèixer aquelles persones que van lluitar pels altres, que van reivindicar la igualtat i la llibertat dels pobles encara que per aconseguir-ho patissin tot tipus de violència física i psicològica. Encara ens manca aprendre molt d'elles.
