Tots vam pensar que Artur Mas va fer caure Oriol Junqueras en la trampa de Junts pel Sí. El que abans de les últimes eleccions catalanes semblava el seu únic salvavides. Una llista conjunta de CDC, ERC i independents independentistes que tapés el que en aquell moment ja era una evidència: la pèrdua de suport electoral de Convergència, acompanyada d'un augment imparable d'Esquerra, que pràcticament es posava a la mateixa alçada. Tots vam pensar que l'habilitat (ell en deia astúcia) d'Artur Mas havia aconseguit enganyar Junqueras i que aquest no havia tingut altre remei que acabar pactant el Junts pel Sí. Van arribar les eleccions i els resultats i una llarga negociació amb la CUP en la qual Junqueras va restar sospitosament quiet. El silenci del líder d'ERC era un indici que les coses no eren com semblaven ser. L'enquesta sobre unes eleccions autonòmiques que publicava ahir El Periódico n'és una evidència. ERC obtindria 40-41 diputats i CDC, 20-21. Mas no va fer caure Junqueras a la trampa. Va ser Junqueras qui va fer caure Mas a la seva pròpia xarxa, sabent que li faltava temps i molta paciència.
