Trump, un altre antisistema

07.05.2016 | 07:22

Contra els pronòstics de les cases d'apostes i els desitjos del seu propi partit, el republicà Donald Trump està a un pas de disputar a Hillary Clinton la presidència dels Estats Units, que en bona mesura és també la d'Espanya. Potser per això les eleccions del proper novembre per triar el cap de l'imperi que lidera Occident haurien d'importar més que les d'aquí als mateixos espanyols.
Molts van pensar en el seu dia que el «Yes, we can» de Barack Obama havia estat el lema inspirador de Podem, però poc té a veure el par?tit de Pablo Iglesias(Jr.) amb l'encara president d'Amèrica del Nord i del món en general. En aquelles terres, el veritable líder antisistema és el magnat Trump, milionari i republicà. De ve??gades, les referències enganyen.
Els americans són molt seus, ja se sap. El Partit Republicà, que a Espa?nya evocaria idees insurgents, és, als EUA el més conservador dels dos que habitualment fan torns en el comandament. Sembla lògic que un partit més o menys equipa?ra??ble al PP espanyol com aquest hagi fet tot el possible per impedir que l'outsider Trump es convertís en el seu candidat a la Casa Blanca. Sense el menor èxit, pel que es veu.
Per a consternació del partit que va situar en la presidència l'anties?cla?vista Abraham Lincoln-entre altres molts notables-, Trump té ja les paperetes que el convertiran en aspirant a succeir Obama. Els prebostos del Grand Old Party, als quals Trump es refereix desdenyosament com a casta de polítics profes?sio?nals, s'han negat fins i tot a faci?litar-li un vicepresident amb el qual fer parella. «Això seria tant com comprar un bitllet per al Titanic», va dir un d'ells, justament alarmat per les proclames racistes i xenòfobes del candidat.
Trump representa el cabreig d'una part de les classes mitjanes a?meri?canes, irritades -igual que les d'Europa- per la pèrdua d'estatus e?conòmic que els va infligir la crisi. Amb el llenguatge vociferant i sim?plista dels xarlatans, el ja candidat va aconseguir convèncer molts damnificats que els seus mals provenen de la mundialització de l'economia, el mercat global i l'entrada massiva d'immigrants al seu país.
Aquestes idees reaccionàries, compartides per l'extrema dreta d'allà i l'extrema esquerra d'aquí, són els fems que serveix d'adob perquè germinin votants mo?guts per la xenofòbia i/o el provin?cianisme financer. Només era qüestió de temps que aparegués un Trump per canalitzar-les.
Salvades les distàncies -no només geogràfiques-, Trump és l'equivalent americà de la francesa Le Pen, de l'italià Beppe Grillo i tants altres lluitadors contra el sistema (democràtic) que floreixen a a?ques?ta banda de l'oceà. Per una vegada, la Vella Europa ha contaminat amb els seus hàbits polítics la gran democràcia nord-america?na, que Tocqueville creia fundada sobre les bases del lliure comerç.
Diuen les enquestes que Trump té poc a fer davant de la senyora Clinton; però tampoc li donaven la me?nor possibilitat de ser candidat, i ja es veu el que ha passat. Millor serà que l'encertin aquesta vegada. Amb un nacionalista exaltat al comandament dels Estats Units i un excap del KGB nostàlgic de l'imperi rus al Kremlin, podria passar qualsevol cosa: i cap de tranquil·?lit?zadora. Encara que es portin bé, de tant com s'assemblen.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema