Cap a la tercera reforma laboral?

08.05.2016 | 09:39

Durant la campanya electoral que començarà aviat hi haurà dues qüestions que sortiran a debat: la reforma laboral i la renda bàsica universal.
Des de l'any 1980 hi ha hagut a Espanya 50 reformes laborals i, malgrat això, l'atur a Espanya ha estat sempre el doble de la mitjana d'Europa, fet que indica que alguna qüestió estructural no funciona bé. Es una evidència que quan hi ha crisi a Espanya la destrucció de llocs de treball és massiva i que en èpoques expansives el treball és més temporal i la productivitat no millora. Sempre s'ha plantejat que la solució podria ser frenar l'acomiadament amb costos molt elevats que el desincentivin, però en èpoques de crisi el que s'aconsegueix és provocar el tancament de les empreses que necessitaven ajustar-se a les noves circumstàncies.

És una moda dir que la reforma laboral del 2012 ha destruït treball, quan si s'analitza l'evolució es veu que és al contrari, sense la reforma s'hagués tardat molt més en crear treball. El gràfic que acompanya l'article representa la variació del PIB amb la reducció de l'atur. En general a més creixement de PIB més creació de treball i més reducció de l'atur i així és com evolucionen les corbes des d'agost 2009 fins maig 2012. A partir d'aquesta data el ritme de creació de treball és molt més alt que no pas el creixement de l'economia; per exemple durant juny 2012, l'economia creixia a un -1,2% i el treball ho feia a l'1%. De mitjana durant els anys 2013 i 2014 la creació de treball va anar a un ritme d'un 1% més alt que no pas el creixement del PIB, diferència que el 2015 ha baixat al 0,5%. La raó del desacoblament entre el ritme de creació de treball i el creixement de l'economia és la segona reforma laboral de febrer 2012 que va disminuir la rigidesa laboral. Una economia perfecte hauria d'aconseguir crear treball amb molt poc creixement de l'activitat, tal i com ja passa a altres països que tenen creixements econòmics molt baixos. Aquest hauria de ser un objectiu a assolir en els propers anys.

Fa uns dies el centre d'estudis del BBVA va presentar una proposta de reforma laboral que suggeria crear tres contractes de treball: indefinit, temporal de duració màxima de dos anys i un de pràctiques. També proposava una indemnització per acomiadament mixta amb 8 dies any més una indemnització creixent per antiguitat i per improcedents. Segons ells, això reduiria la temporalitat entre 6 i 11 punts i la taxa d'atur entre 3 i 6 punts. També aconsellen que el salari vagi lligat al rendiment, a la productivitat o als beneficis de l'empresa, eliminant les clàusules sobre l'IPC i cenyir el conveni a l'empresa lluny del conveni de sector: en els convenis sectorials les grans empreses amb forts sindicats imposen convenis que difícilment poden complir les pimes, amb menys economia d'escala. També designen una devaluació fiscal, amb una rebaixa de 2,3 punts de les cotitzacions socials que es veuria compensada per un augment de l'IVA fins el 23% amb un efecte de creació de 200.000 llocs de treball i un augment del PIB del 0,7%, alhora que formulen allargar la vida laboral sense cotitzacions. Finalment plantegen augmentar les polítiques actives de treball, augmentant un 80% la dotació pressupostaria per igualar la mitjana de UE fins els 2.700 euros per demandant de treball. Pel que fa a les polítiques passives de foment de treball, pensen que la durada del dret a rebre prestacions hauria de ser variable depenent de si l'economia està en crisi o en fase expansiva i crear un sistema de bonus-malus per a les empreses en funció del seu historial d'acomiadaments. Finalment insisteixen en la formació professional dual, en la millor regulació dels mercats, eliminant oligopolis, creant més competència, i una política activa en finançament per augmentar la mida de les petites empreses.

Resoldre els problemes de la nostra societat implica estendre el treball al màxim nombre de persones i no sembla pas que això sigui l'objectiu prioritari en la política. A banda de la reforma laboral de 2012 no s'ha fet pas gran cosa més. Per exemple és imprescindible acompanyar aquestes mesures per un augment de la inspecció de treball que freni la contractació per 4 hores mentre se'n treballen 8 o 10, o per mesures de complement de salari pels llocs de treball més baixos.

Al ritme que portem al mes de setembre hi haurà 3.700.000 aturats -un 16%-, una xifra equivalent a març 2009, però molt lluny encara dels 1.140.000 aturats que significa tenir un 5% d'atur. Crear aquests 2.600.000 llocs de treball no serà fàcil i requerirà reformes i noves idees, cosa que no sembla pas que els polítics que tenim gaudeixin.

La societat que ve encara automatitzarà i robotitzarà més les feines, raó per la qual encara és més urgent posar les polítiques sobre treball com a objectiu major i desacoblar encara més la creació de treball de l'evolució de l'economia. Ara els recursos fàcils de creació de treball públic no hi són i només hi arribarem si el teixit empresarial creix, si l'economia exporta i és competitiva en el món global, si la formació de la gent és adient per a les feines del futur, en definitiva si posem la mira en tot això. Mentrestant els sindicats proposen una vaga general. Veig que han interpretat el context amb aquella imaginació que els caracteritza.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema