Cartes

Ruth Molina Celemin. salt.

Veient a la televisió el bombardeig d'Alep l'altra nit a un hospital gestionat per Metges sense Fronteres, per l'aviació del règim de Bashar al-Assad, on han mort persones malaltes, inclús metges i l'últim pediatre que quedava, la meva indig?na?ció i tristesa augmenten cada dia més.

Les imatges són molt dures, trenquen el cor a qualsevol, i un se sent tan impotent! Voldria ser-hi, dir-los que ho sento, que no totes les persones som així, abraçar aquests nens desconsolats i assecar les llàgrimes amb les mans, amb amor i tendresa, consolar els ferits, donar-los suport en el seu sofriment.

Però no puc, així que ploro en silen?ci quan veig tant horror, i quan estic amb els meus, amb la meva família, amb els que estimo, amb els meus néts plens de salut, gràcies a Déu, els faig a ells aquestes abra?çades que no puc fer-los i a?quells petons, amb tendresa i amb amor, recordant el seu sofriment i amb l'esperança que un dia la tran?quil·litat, la pau i el seny tornin a les seves vides.

Escultures apadrinades

M. Dolors Reig Garganta. girona.

A La Gàrgola del 25 d'abril, Miquel Fañanàs parla d'un tema molt treballat per l'associació Amics de la Unesco de Girona, des del 2001-2002 a través del projecte educatiu i ciutadà "Apadrinem escultures". Completament d'acord en el que ell "no entén": com és que les escultures de Girona encara no tenen una placa identificativa? Girona és una ciutat educadora i aquesta seria una bona manera de fer pedagogia d'un dels seus patrimonis, un patrimoni força fràgil i encara poc conegut. Amics de la Unesco de Girona ha demanat diverses vegades al consistori gironí que hi posi aquestes plaques, el darrer cop va ser a través d'una carta entrada per registre el 18 de febrer de 2015, de la qual no en tenim cap resposta. Proposem una peça en la qual consti el títol de l'escultura, l'any, el nom de l'artista, i el dels "padrins" - l'escola, l'institut o l'entitat que durant aquests més de deu anys s'han compromès amb el nostre projecte - i, si fos possible, el de la nostra associació. Algunes de les poblacions que participen a "Apadrinem escultures" ja ho han fet: Salt, Sarrià de Ter i Santa Coloma de Farners.

Un altre aspecte a tenir en compte és l'actualització de les dades. Passats més de vint anys, seria convenient reeditar actualitzat el llibre de Jaume Fabre en un format tipus guia. A més de poder-hi incorporar les escultures noves es podria fer esment del projecte "Apadrinem escultures" i del treball que fan centres educatius i entitats.

Actualment, hi ha una trentena d'escultures apadrinades. Amics de la Unesco de Girona ha produït audiovisuals d'aquesta temàtica, organitza recorreguts -el proper serà el 22 de maig-, i fa tot el que pot per tal que els artistes vegin reconeguda la seva tasca i la ciutadania, en general, i els més joves, en particular, recordin que el que tenim als espais públics és patrimoni de tots i a tots ens pertoca tenir-ne cura.

Grafits a les persianes

Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque.

Torroella de Montgrí.

Si vas pels carrers de Barcelona cap a dos quarts de nou o les nou del vespre pots veure tot un pa?no?rama de persianes abaixades de comerços amb grafits pintats. Qui diu Barcelona pot dir Girona o qualsevol altra ciutat. Són poques les persianes que s'escapen dels grafiters. Hi ha qui diu que és art urbà. Potser alguns ho són, però la majoria estan repintats uns sobre els altres. En algunes persianes es poden veure restes de fins a tres o quatre estils diferents. En moltes, el valor estètic s'hi troba a faltar. Veure tantes persianes pintades fa dubtar que totes hagin estat pintades amb el vistiplau dels propietaris, alhora que la neteja periòdica d'aquestes persianes dura ben poc, ja que tornen a ser guixades de seguida.

Sí que hi ha murals de grafits als nostres carrers que són obres d'art i que la ciutat guanya deixant-los fer, exposant-los i mantenint-los. Alguns són murals de gran format i estan fets amb un estil i contingut determinats amb una ferma volun?tat i intenció artístiques. Són, per la resta, actuacions fetes en llocs on hi ha hagut el permís de realització. Però és lleig veure una ciutat guixada sense cap més sentit que el de dir que aquí s'ha deixat una empremta. Fa mal veure el mobiliari urbà fet malbé. Poc se'n salva: des de bústies de correus, fanals, fins als vagons de metro o trens; fins i tot, als peatges de les autopistes. Grafits que després s'han d'esborrar, ja que acumulen brutícia i lletjor, i que ens toca de pagar entre tots.

Les ciutats han de ser llocs on puguem gaudir de grafits pintats legalment. Aquells espais que no ho són s'haurien de respectar per tots perquè formen part de l'espai públic. L'espai públic és de tots i no el lloc per anar deixant l'empremta personal de cadascú.