Tunísia és un cas particular dins les anomenades primaveres àrabs perquè ha persistit i ha pogut fins ara superar les greus dificultats que se li han plantejat. En una conferència recent, organitzada pel Club de Roma a Barcelona, l'exministre de finances tunisenc i prestigiós compositor, Jaloul Ayed, expressava la seva convicció que el procés democràtic que viu Tunísia reeixirà. I ho farà malgrat les prevencions i fins i tot l'hostilitat que algunes monarquies àrabs manifesten envers aquesta profunda transformació tunisenca que tenen por que, si es consolida definitivament, pugui generar el desencadenament o la revifada de moviments semblants als seus respectius països.

Ayed ens oferia arguments convincents per a l'optimisme: a) el paper fonamental de la dona en la vida tunisenca i el seu compromís tenaç en el canvi de règim, b) l'esperit republicà de l'exèrcit, contràriament al que succeeix en altres països, c) la consistència de la classe mitjana, amb una franja important de propietaris dels seus habitatges, i d) la fortalesa i el compromís de la societat civil, que intueix que tindrà projecció en les properes eleccions locals. Entre les dades que Jaloul Ayed va posar damunt la taula, en trio dues de prou significatives: a) la família de Ben Ali, president dictatorial derrocat l'any 2011, posseïa més del vint per cert de la riquesa del país, en un cas malauradament no aïllat de corrupció institucionalitzada des del cor del règim, i b) Tunísia, que és un país relativament petit (163.610km2), va acollir un milió de refugiats procedents de Líbia, una xifra que, com l'equivalent de refugiats sirians al Líban, una nació també de dimensions geogràfiques i demogràfiques encara més limitades, deixa en evidència, per contrast, la manca de coratge d'Europa a l'hora d'afrontar amb lucidesa i exigència el problema dels refugiats. Ara bé, segons Ayed, un dels factors claus a l'hora de preveure i afrontar el futur amb garanties és l'aposta inequívoca pel coneixement. L'educació i la cultura constitueixen el millor fonament per al progrés i Ayed impulsa que joves tunisencs se'n puguin beneficiar i en sorgeixin oportunitats professionals. Ayed es mostra crític amb raó per la fredor amb què, tot i la reacció solidària d'algunes entitats i d'amplis sectors, les institucions europees s'han implicat en aquesta admirable aventura tunisenca.

Tunísia, situada en una posició privilegiada al centre de la Mediterrània, és clarament estratègica i semblaria previsible un suport inequívoc de les institucions europees, però, com passa massa sovint, la Unió Europeu no té prou en consideració la seva frontera sud. D'altra banda, entre les amenaces a què es veu sotmesa Tunísia, destaca la inestabilitat que Líbia pateix després de la caiguda de Gadafi, ja que la manca d'estructures sòlides d'estat hi afavoreix l'expansió de les activitats terroristes, que acaben penetrant a Tunísia, un país que necessita i mereix més d'Europa.