Cartes

09.05.2016 | 07:10

Excés d'informatització
Lluís Torner i Callicó. girona.
Un amic ens comentava que la nit anterior havia tingut un malson, va somniar que anava al metge i en entrar al CAP l'hi deien: Senyor! Això ha canviat. Primer de tot ha d'anar a aquell ordinador i clicar el que li passa, i segons què sigui, la pantalla li donarà el diagnòstic i la recepta, solament si es tracta d'un tema especial l'atendrà el doctor, així evitarem cues i podrem reduir la plantilla. Carai! Va exclamar l'amic, en somnis, clar! I llavors, diu, em vaig despertar, ben anguniós. Ell ja té una edat i tot això de la informàtica li va gran.
I parlant, parlant, d'on li devia venir el somni, vàrem trobar-ne el motiu. El dia abans havia anat a la seva entitat financera, i l'empleat que l'atenia sempre ja no hi era, hi havia una noia, a l'entrada, que molt amablement, això sí! li va preguntar què volia. El nostre amic, amb la seva bona fe, va dir-li: Volia comentar un tema amb aquell empleat! Llavors la noia li va preguntar de què es tractava. Home!, va dir el nostre amic, per què ho vol saber vostè? Resposta, perquè segons de què es tracti, ho ha de fer via terminal.
Escolti senyoreta! vostè és molt amable, però jo, sap, prou que ja hi estic una mica en fase "terminal" i això que em diu no ho acabo d'entendre; jo l'únic que pretenc és parlar amb una persona de cara i ulls, que m'entengui, sap?. Resposta: Home senyor, vostè s'ha de posar al dia, avui la informàtica és el que es porta.
Llavors el nostre amic va dir, doncs miri, ja m'hi pensaré, però deixi'm que li ho digui: Al pas que anem, jo no ho veuré pas però a vostè també la substituirà un autòmat, i als seus companys igual; de diners no en correran, però com que molta gent haurà perdut la feina, potser s'adonaran que tots els extrems són dolents, sap? Passi-ho bé, senyoreta, i expliqui-ho als seus superiors. Està bé modernitzar-se, però si perdem el valor de la comunicació, estem perduts.
En acomiadar-se, va dir: Pensin-ho, i recordin que com jo encara hi ha una gran majoria de gent gran que pensa igual, potser seria bo de tenir-nos un xic en compte. La noia, diu, va quedar ben parada, i després de saludar-lo va sentir que anava dient, per ella mateixa, potser sí que té un xic de raó aquest bon senyor.

Flors i espines
Àngela Ferrer i Mató. GIRONA.
Ja ens diu la dita que no hi ha rosa sense espines, prenent la rosa com a símbol de moltes flors. A Girona i a altres poblacions catalanes, aquests dies se celebren festes, exposicions i mostres dedicades a exaltar la bellesa d'aquests vegetals ornamentals. No oblidem que el maig és el mes de les flors, fins i tot abans es tenia el costum de dedicar aquest mes a la Verge com a flor espiritual de particular virtut i bellesa..
Temps eren temps i tot ha canviat, però l'homenatge a les flors és ben viu i cada any té un atractiu més fort que fa que la gent i sobretot a Girona els dediqui tota una setmana per poder visitar composicions florals, patis, zones ornamentades amb gran destresa. Veure-ho i viure-ho atrau forans i evidentment els mateixos habitants de la ciutat, que es mostren ben orgullosos d'uns espais "florits" que fan veritable goig i ganes de gaudir l'esdeveniment.
Però... Tenim espines i molt punxants ara mateix: Un desgovern en què només els partits lluiten per ocupar cadires abans que voler servir el poble; una pobresa que atrapa moltes famílies i infants,un atur més que preocupant entre els joves, gent de més de 50 anys sense feina ni esperança de trobar-ne i/o persones que han estat desplaçades pels enginys electrònics, uns pobres refugiats que no troben l'acolliment merescut, avis que ?viuen amb minses pensions, discapacitats que no reben l'atenció que es mereixen,una sanitat que no funciona com cal...
Veieu? Trobo fantàstica la festa de les flors però dintre meu resten moltes, moltes espines!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema