És un miratge. És ficció. Per més que s'hi entestin. Ni Temps de Flors, ni Joc de trons ni cap orgia turística que es creï a Girona servirà per resoldre els problemes de precarietat i pobresa. Malgrat que hi hagi molts i bons professionals de l'hostaleria a Girona. Perquè els honrats treballen i fan treballar sense fer escarafalls, però d'altres viuen de fer-se la foto amb l'alcalde o el regidor que els riu les gràcies. Es tendeix a pensar que si el turisme es generalitza a Girona hi haurà un rèdit econòmic que generarà llocs de treball. Tothom parla de milions però ningú coneix l'impacte real. Per exemple, algú sap quants llocs de treball va generar El Vol? Quantes hores a l'any treballa una hostessa? Quant cobra un cambrer per Temps de Flors? Per desgràcia, bona part del discurs turístic ha quedat en mans d'una màfia que usa i abusa de les institucions en benefici propi. Viuen en una realitat paral·lela, creuen que tenen les millors decisions i assetgen el polític que no es plega als seus desitjos. L'objectiu és lucrar-se personalment. Els importa poc si això ajuda la ciutat. I menys encara reduir la pobresa o acabar amb la precarietat. Només volen fantasia. I que ens els creiem amb els ulls clucs.
