Girona: un temps de flors de l'any 2000

"El comentari general era que cada any la mostra floral és més de disseny, futurista i postmoderna. I que de flors, flors... cada any n'hi ha menys"

10.05.2016 | 09:33

En un petit despatx de l'exmonestir, caserna de Sant Domènec estava telefonant la madame Francis, senyora del doctor Farrerons, vicepresidenta de la comissió de la mostra floral de la tres cops immortal ciutat d'Undaris, exfranca, nadalona i avui pagana. Tot confirmant les seves protestes telefòniques que s'hi trobaven la senyoreta Pilar Prim de Rivera, exdegana fundadora presidenta d'honor vitalícia de l'esdeveniment. Des d'un sofà tocant l'arpa el poeta Angelo Terrasini cantava per calmar els nervis de les dues dames... que seguien trucant a les diferents policies perquè pugessin a aquelles altures per fer fora una petita plaga d'indigents, vells, mangants, emigrants, residents de la Sopa (llar municipal de pobres, vagabunds, tan gironins com internacionals).

Com cada any aquests estaven reforçats per una àmplia troupe de drogoaddictes, gamberros, grafitaires, joves anarco-passotes de les millors o pitjors famílies gironines. Mentre els més tronats pidolaven als visitants, altres lladregots intentaven pispar les bosses de les senyores despistades.

I més avall ens trobem amb un nombrós grup de joves semidespullats que feien un gran happening floral on pintaven "capullos" multicolors entre ells. Era la seva innovadora forma de participar en el concurs floral. I com que eren joves, anarcos, conceptuals i postmoderns, no sabem si estaven patrocinats per la Conselleria de Cultura de l'ajuntament del senyor Pluma i Carme Sais del Centre Cultural de la Mercè... o per la galeria més chic de Girona, la Fundació d'Art Espais.

Era l'hora que també els budistes, hindús, bahà'is estaven escampats per la Torre Gironella i resaven per la pau i la fraternintat universal.
El públic, cada cop més bocabadat, anava contemplant aquestes noves instal·lacions, happenings i el comentari general era que cada any la mostra floral és més de disseny, futurista i postmoderna. I que de flors, flors... cada any n'hi ha menys, el que priva és l'originalitat en les instal·lacions i davant del happening dels joves despullats no sabien si havien de riure, escandalitzar-se o avisar la policia. Naturalment els del happening quan arribaren a les Rambles ja els esperaven diverses dotacions dels Mossos d'Esquadra que els van endreçar a tots plegats.

La pressió de les trucades de les senyores organitzadores de la mostra floral havia aconseguit mobilitzar totes les policies autonòmiques, municipals, nacionals que s'estaven escampant per tots els indrets del Barri Vell per fer neteja de subversius, pidolaires i altra gent de mal viure.

Mentrestant, el doctor Farrerons, marit de la vicepresidenta de la mostra floral, als seus setanta anys havia fet la marató a peu, per visitar totes les exposicions, jardins, instal·lacions i indrets. Naturalment quedà esgotat i a punt d'un infart. I en aquestes dramàtiques condicions ens arriba a Sant Domènec per recollir i anar a dinar al Fornells Park amb la ministra senyora Birulés, padrina d'honor de la mostra floral d'aquell any.

Aquest, a causa del cansament, no sabem com, va relliscar i va caure damunt els rams premiats... això motivà un esclat d'horror d'unes senyores concursants, que es posaren a cridar en el precís moment que el famós "sargento" Gimeno dels "urbanos" gironins feia acte de presència al lloc. Aquest es pensà que el doctor Farrerons era el pidolaire que li havien descrit des de la comandància, i li diu al doctor Farrerons que l'havia de seguir. Entren en discussions i el sergent se l'acaba emportant a la comissaria. Quan va arribar a la caserna, el Dr. F. va poder ensenyar la documentació... i s'adonen de la terrible confusió, telefonen a la senyoreta alcaldessa i al regidor Brugada, que tot astorats van a demanar-li disculpes i a treure el mosquejat doctor Farrerons.

Mentrestant a fora de la comissaria municipal els joves amics de l'anarco, ocupes, nudistes, artistes, també empresonats cridaven "alcaldessa, volem menys llei i ordre per a tots plegats".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema