Cartes

11.05.2016 | 07:19

Incompetents
Maria Salip Calvó. girona.
Tant el Sr. Rajoy com el Sr. Sánchez han mostrat la seva incompetència per ser bons presidents del Govern. El primer perquè amb quatre anys de majoria absoluta ha sigut incapaç de portar a terme les grans reformes urgents que el país neces?sita, sobretot després que el ne?fast Sr. Zapatero ens deixés amb un dèfi?cit brutal i no se li ha exigit cap responsabilitat, tot el contrari, viu com un rajà amb un gran sou que no mereix però que aquesta casta impresentable de polítics li atorguen.
El Sr. Sánchez perquè s'ha arrossegat com un llimac per aconseguir de l'impresentable Sr. Iglesias el vot necessari per governar amb una minoria com mai els socialistes havien aconseguit, volent vendre aquest dissortat país a una «casta» populista que ens vol convertir en un país de misèria i manca de llibertats com Veneçuela. Per desgràcia tots els partits estan enfangats de corrupció i és difícil poder confiar en ells i les lleis actuals que beneficien el delinqüent fan impossible que tots el lladres polítics tornin els calés, només cal pensar en senyors com Millet, Pujol, Urdangarin, Granados, Bárcenas, i el cas dels escàndols dels ERE d'Andalusia que són la traca final i a sobre els socialistes tenen la poca vergonya d'anomenar el PP els reis de la corrupció. Atentament.

No compartir els béns amb els pobres significa robar-los
Enric Barrull Casals. GIRONA.
No tots els diners dels paradisos fiscals, afortunadament, tenen una procedència tan fosca com d'altres. Però és una clara injustícia que els que més tenen paguin menys que els que tenen menys. El mercat de capitals és global, necessitem alguna forma de governança global. De moment els esforços del G-20 per aconseguir evitar el secret bancari no han donat els fruits que s'esperava. Un percentatge alt de la riquesa mundial no tributa. Ni tan sols la Unió Europea compta amb una llista comuna de paradisos fiscals.
El papa Francesc citava fa unes setmanes una frase, en aquest sentit, de sant Joan Crisòstom: «No compartir els béns amb els pobres significa robar-los». La sentèn?cia és d'una actualitat rabiosa en parlar d'evasió fiscal, perquè els impostos ajuden que els pobres ?siguin menys pobres, evadir és robar als pobres.

Gran ironia
Josefa Salvador Ribera. Membre de
SOS Empordanet.
«Begur és autèntic». L'Ajuntament de Begur, un dels més permissius en la destrucció de les seves cales, ara presumeix de convertir en espai de gestió mediambiental l'antic mas de Carmen Amaya. Quina ironia!
Els que estimem nostra la terra, any rere any, hem observat, amb el vistiplau dels polítics, els especuladors, com voltors afamats, omplir de ciment la nostra costa. I ara, volen fer un gran teatre per rebre l'aplaudiment d'un poble ignorant. Medi ambient? Els ajuntaments desconeixen el seu significat. Només utilitzen aquesta paraula pel seu propi profit.
Com deia un article publicat en un diari local...: per anar a caçar bolets, cal un carnet, per pescar musclos, cal un carnet... però per tenir la responsabilitat de ser alcalde no cal ni un paper... Així anem. Manipulant els ciutadans.

Catalunya és el puzle dels polítics espanyols
JOAN JANOHER I SADURNÍ. forallac.
No va de conya, és un fet real i carregat de morbo dia rere dia. Donant una imatge negativa de les seves actituds, per quant només ens volen veure com a activistes del desconcert espanyol políticament parlant. No se'ls acut de pensar en la nostra reivindicació constant al dret de decidir, i el perquè. Que n'és, d'absurd, aquest pensament tan híbrid i desconcertant; només cal moure la fitxa adient del puzle per encaixar per la via democràtica un sí rotund al referèndum.
Ens assenyalen com a inductors del fracàs per la manca de consens per la unitat per poder formar govern. Si en són, de ridículs, a la interpretació de la nostra voluntat de poder decidir. Al que per motius d'espanyolisme radicals, trencant la convivència de la comunitat que més ha donat per impulsat l'economia d'aquest país, o sigui Espanya. Mentre això passa, l'Europa no de dretes se sorprèn per la inactivitat escaient de no trobar els politics, el compromís d'acceptar una voluntat.
En cap democràcia moderna i actualitzada frenen ni qüestionen un procés legal. Llavors, per què no juguen net, i acabant col·locant la peça del puzle que manca??Seria el més correcte, i demostrarien una maduresa d'un país coherent. En canvi, l'obstinació i rebuig a la proposta mante viva la xenofòbia a Catalunya.
Si pensant amb les properes eleccions del 26-J la mecànica del sistema s'esdevé amb el mateix protocol, tornarà l'immobilisme d'estat, demostrant la incapacitat de compromís nacional.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema