A poc que el temps acompanyi, Girona superarà el nombre de visitants d'altres edicions pel Temps de flors, perquè aquesta mostra de bon gust, d'obra d'art efímera que neix de la conjunció de la flor, l'arquitectura urbana i la idea de l'home i la dona, no només s'ha consolidat, sinó que és esperada per molta gent, com una mostra de la bellesa, de les coses pràctiques que els homes i les dones fan a la vida, i ajuden a millorar-la. Gairebé un miracle; i un plaer estètic i real.

Els números. Els números darrere les coses. Els números són pressents a la vida i la mort de tots; ens marquen i ens delaten, ens empresonen i ens fan volar. Vegin aquests 32.000 milions d'euros llargs que es calcula que posseeixen els espanyols i espanyoles, alguns d'ells, no tots, per desgràcia, en bitllets de 500 euros. Contribuirà a millorar l'economia que les autoritats europees hagin decidit que els bitllets de 500 euros, els famosos i fantasmals bin-laden, deixin de fabricar-se en l'horitzó del 2018? Aquests 32.000 milions llargs són una mica menys de la meitat del deute econòmic de la Generalitat, que supera els 70.000 milions i és un deute que augmenta, com el record que les coses no s'han fet bé i cal millorar-les, exigint transparència i responsabilitats. Cosa que no tinc clar que fem. Aquesta injecció de calés reactivarà l'economia? És una bona jugada dels savis dels números.

Números. Hi ha números en el pacte entre Podem i Esquerra Unida, es parla de fer útils els números que impedeixen a Esquerra Unida arribar a tenir més representació tot i assolir gairebé un milió de vots a les darreres eleccions. Però serà un efecte multiplicador o s'haurà de restar la gent, votants de convicció, allunyats de les tesis de Podem i el seu populisme? En política, un més un, no sumen dos gairebé mai. Es calcula que més d'1,5 milions de votants es poden perdre en la segona volta d'aquestes eleccions tan llargues. Votar a finals de juny; l'estiu, la segona residència, la mandra. Tot molt de gust del senyor Rajoy per evitar una mobilització àmplia de l'electorat. Com a tema de fons, cal cercar amb quins dirigents podem tenir una millor redistribució de la riquesa. Podem escoltar programes raonats, al mig de tant soroll i eslògans? Els temps canvien, però sempre ha d'haver-hi una vocació de Govern per socórrer els desfavorits i crear societats on la riquesa no estigui polaritzada i enfrontada. Aquest va ser l'èxit de la socialdemocràcia. És més rica Grècia amb un populisme d'esquerres al poder, o pateix més que mai, perquè té menys marge de maniobra que mai?

Al final, tot és estadística i números que, ras i curt, mostren els encerts i fracassos de la política.