Anem cap a noves eleccions i la insinuació del Rei perquè es moderés la despesa electoral ha comportat que els partits del règim facin veure que el tema els preo?cupa. De fet, el més barat electoralment és tenir una monarquia. No cal elegir-la. Les seves despeses són estructurals.
En tot cas, després que l'estat dediqués més de 130 milions d'euros a la campanya electoral del 20-D, ara, davant del bloqueig del pa?norama espanyol, els grans partits del règim es volen rentar la cara fent veure que els preocupa la despesa electoral. Com que la llei electoral estableix que la quantitat de les subvencions es determina els cinc dies següents de la convocatòria dels comicis, alguns partits proposen un pacte de «cavallers» per estalviar despeses.
Els partits del règim, malgrat l'alè de la policia al clatell, continuen tenint vies de finançament extraordinàries. Per això, els grans mai no han volgut, per exemple, renunciar a l'enviament de propaganda i paperetes a cada elector. En un territori on s'ha instal·lat una gerontocràcia electoral amb un escàs nivell de formació, els votants més fidels són gent gran que porta la papereta des de casa.
La proposta de la tramesa única de totes les paperetes a càrrec de l'estat l'havia fet jo mateix als anys 90 quan al Parlament de Catalunya es va crear una comissió sobre el finançament dels partits polí?tics, arran dels primers escàndols de corrupció i d'un document va?lent del Cercle d'Empresaris, presidit llavors per Gavarró. El resul?tat de la comissió fou zero. L'advertiment fet per Gavarró mateix sobre cobrament de comissions irregulars superiors al 3 % famós i les propostes de simplificació de la campanya no va ser tingudes en compte pels principals partits del règim en aquell moment: el PP, el PSOE i CiU. Vint anys després estem igual.
Les forces polítiques que juguen amb les cartes marcades i que treuen benefici dels suports inconfessables (comissions, oligopolis, mitjans de comunicació controlats...) no competeixen en un lliure mercat polític on guanya el millor, sinó que parteixen d'una situació d'avantatge oligopòlic que va en detriment de les forces d'esquerra o no addictes al règim, que han d'espavilar-se amb els recursos propis, que són escassos. ¿Algú pot creure que aquestes forces que rebenten el lliure mercat polític actuaran després a favor d'un autèntic lliure mercat econòmic on es premiï l'esforç i la competència en lloc de l'enxufisme i els privilegis? ¿Algú es creu que els finançadors no passaran factura influint o dictant directament les normes, decrets o articles de llei que puguin afavorir els seus interessos? ¿Algú es creu de veritat que els partits que han dinamitat la igualat d'oportunitats electorals treballaran després per a la igualtat d'oportunitats de tots els ciutadans?
