Transcorregudes tant la X Legislatura com la fallida XI, els problemes en matèria de Justícia, lluny de disminuir, augmenten. Mesures legislatives com ara la implantació de les taxes judicials o el límit temporal de sis mesos per instruir les causes penals (entre moltes altres) han vingut a unir-se a la ja tradicional falta d'interès per invertir en mitjans personals i materials destinats al Tercer Poder, la qual cosa genera un clam unànime entre tots els professionals del sector (advocats, procuradors, funcionaris, jutges, fiscals, lletrats de l'Administració de Justícia, etc ....). Es tracta de queixes que, malgrat la seva contundència i equanimitat, han estat desateses amb una displicència que ha de provocar l'alarma de tota la ciutadania, tenint en compte la transcendència que suposa per a un Estat de Dret disposar d'un poder judicial eficient, àgil, precís i independent.

En aquest context s'acaben de conèixer recentment dos informes que evidencien més problemàtiques encara en el si de l'estructura judicial, i que posen el dit en una nafra que venia denunciant-se des de feia temps però que, com és costum al nostre país, estava condemnada a les oïdes sordes en comptes de a les veus raonades.

El primer d'ells prové de la Comissió Europea, que va publicar el quadre d'indicadors de Justícia de la UE on es mostrava a les clares la percepció negativa pel que fa al grau d'independència del sistema judicial espanyol, per culpa principalment de les interferències del Govern i de la influència dels poders econòmics. «La percepció de la independència de la Justícia segueix sent un repte per a Espanya», va afirmar la comissària europea Vera Jourova en la presentació d'aquestes conclusions, que deixaven també patent l'enorme marge de millora pel que fa al nombre de jutges per habitant i en la inversió de fons en aquest àmbit, comparades les xifres amb les dels primers llocs de la llista dels vint països que conformen la Unió Europea.

El segon informe s'ha redactat en el si del Consell d'Europa, un òrgan diferent i independent de la pròpia Unió Europea. Sota l'il·lustratiu títol de «Els desafiaments a la independència judicial i a la imparcialitat en els Estats membres del Consell d'Europa», és la continuació d'un altre estudi de l'any 2015 anomenat «Estat de la Democràcia, els Drets Humans i l'Estat de Dret a Europa: Una responsabilitat compartida per a la seguretat democràtica a Europa». S'hi afirma categòricament que l'elecció del Consell General del Poder Judicial -compost per jutges i juristes designats per les autoritats polítiques- suposa «una amenaça potencial per a la independència judicial». I afegeix: «Amb aquest vincle tan òbviament polític, el CGPJ no pot garantir la divisió de poders de l'Estat. Més aviat al contrari, la seva pròpia configuració (el fet que estigui compost per jutges i advocats plenament elegits per les autoritats polítiques) presenta una amenaça potencial per a la independència judicial». A més, conclou que l'última reforma d'aquest òrgan, aprovada pel Govern del Partit Popular, va empitjorar notablement la situació, en afeblir «la seva naturalesa i funcions com a garant de la independència judicial».

Per si encara no fos suficient, a més d'aquestes dues crides d'atenció provinents de l'exterior, també en els últims dies s'han portat a terme manifestacions dins de les nostres pròpies fronteres que insisteixen en els mateixos temes i que arriben a idèntiques conclusions. Així, la Plataforma per la Independència del poder judicial va difondre un comunicat en el qual criticava obertament al president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, per la seva autocomplaença en afirmar que el Consell General del Poder Judicial ho està fent «francament bé», tot i l'evidència d'unes dades que demostren el contrari. En aquest comunicat s'apuntava que en l'última enquesta realitzada entre 1.258 jutges en actiu, a la pregunta «Creu vostè que en els nomenaments que realitza el CGPJ prevalen els criteris de mèrit i capacitat?» només el sis per cent dels participants va contestar que sí, enfront d'un seixanta-set per cent que va respondre negativament i un 11 per cent que va preferir acollir-se a l'opció «prefereixo no contestar això».

Per tant, no hi ha dubte que la situació és greu, amb l'Executiu en funcions, les Corts Generals dissoltes i, el que és pitjor, sense un mínim indici en l'horitzó que convidi a l'optimisme de cara al futur. Molt em temo que l'Administració de Justícia seguirà sent maltractada i, per derivació, tots i cadascun dels ciutadans.