De forma silent, sense escarafalls, el Govern de l'Estat espanyol està desmuntant una Administració que en la dècada dels 90 va a ser un model de qualitat i eficiència en la gestió pública. Em refereixo concretament a l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), organisme que té cura de la tramitació i reconeixement del dret a les pensions (jubilació, viduïtat, invalidesa,...) i altres prestacions socials (incapacitat laboral transitòria, per fill a càrrec, assegurança escolar,....)

L'INSS va ser pioner en la creació de les Oficines d'Atenció al Ciutadà; va implantar una tecnologia avançada i potent per millorar l'eficiència i resoldre les pensions en temps record i, sobre tot, va apostar per comptar amb uns treballadors qualitativament formats en la part tècnica però també en la seva vesant de servidors públics. El resultat d'aquesta política va ser que l'INSS es convertís en un dels serveis públics més ben valorats no tan sols pels ciutadans sinó també en comparació amb altres Administracions.

En l'actualitat, l'INSS de la demarcació de Girona està en «caiguda lliure» pel fet que, des de fa aproximadament uns cinc anys, està patint una greu i constant pèrdua de recursos humans (entorn del 20% de la plantilla), i el més preocupant de tot és que aquest degoteig de baixes no té aturador, perquè no està previst cobrir les vacants que per jubilació o trasllat s'aniran produint mes darrere mes.

Tot i això, vull deixar constància i destacar que, gràcies a la professionalitat i responsabilitat de totes les persones que treballen avui dia a la direcció provincial de Girona ciutat i a les que ho fan a les oficines comarcals de Figueres, Olot, Blanes, la Bisbal, Sant Feliu de Guíxols, Ripoll, Puigcerdà i Santa Coloma de Farners, la tramitació i el pagament de les prestacions tira endavant puntualment. Però.... fins quan es podrà mantenir aquesta gestió de qualitat, si tot segueix empitjorant?

La manca d'interès del Govern Central per revertir aquesta situació -que sembla que està passant també a altres capitals d'Espanya- ens fa témer a molts dels que coneixem l'Administració de la Seguretat Social que, possiblement, estem davant d'una situació assumida (planificada?) que es podrà utilitzar més endavant per justificar una privatització de la gestió de la Seguretat Social, amb l'argument que no funciona com cal.

Tant de bo m'equivoqui i es mantingui com un servei públic, si no l'haurem de defensar, oi?