Torna el «Flower Power»

14.05.2016 | 00:00

Entestat en el seu propòsit d'epatar els burgesos, un partit de l'esquerra anticapitalista ens torna aquests dies als entranyables temps dels hippies i el seu Flower Power. La diputada de la CUP Anna Gabriel ha declarat, en efecte, la seva preferència per criar els fills en comuna i col·lectivament com a alternativa als pares, que són un rotllo i t'exigeixen tornar a casa abans de les tres.
Gabriel ha suscitat el previsible espant entre les gents conservadores i fins i tot entre moltes que no ho són; però en realitat la seva és una idea força antiga. La van ??posar en pràctica, sense particular èxit, les comunes hippies que van florir a la dècada dels 60; i abans ja ho havien fet -amb més serietat- els socialistes israelians en els seus kibutz.
La tribu més rural que urbana dels hippies promovia la vida comunitària com a substitutiu de la familiar. Llibertaris i al·lèrgics a la política -a diferència dels seus inesperats seguidors de la CUP-, els hippies van organitzar comunes en què tots tenien cura dels nens a força de bon rotllet i bona maria. Opo?saven el poder de les flors al de les armes, refusaven l'ús d'electrodomèstics i potser van ser ells els primers a difondre les preocupacions ecològiques que avui formen part del catecisme de tots els partits.
Una altra fórmula, una mica menys radical, la van oferir en els seus primers anys les comunes agrícoles -o kibutz- creades a Israel pel sionisme socialista, encara que aquest potser és un referent incòmode per a la ultraesquerra de la CUP. Els nens hi vivien en estances separades, si bé a la nit passaven a conviure amb els seus pares a la tornada d'aquests de la feina. L'experiment no va resultar del tot malament, segons un grup d'investigadors de la Universitat de Tulane, a Nova Orleans, que es va ocupar d'estudiar els seus efectes. Els nens criats en aquest ambient comunal ?-encara que sota la tutela dels seus pares- tendien a ser més solidaris que els educats en altres entorns més tradicionals. No obstant això, les diferències entre uns i altres eren més aviat anecdòtiques.
Sobre els noiets que es van criar en comunes hippies no existeixen estudis similars, potser per l'efímera durada d'aquell moviment. Sí n'hi ha, en canvi, sobre les tribus pròpiament dites a què va al·ludir la diputada Gabriel com a guardianes col·lectives dels nens. Investigacions realitzades a Mali van revelar que en aquest tipus de comunes tribals la mera supervivència dels nens a càrrec de la col·lectivitat depèn, en realitat, que sobrevisqui la seva pròpia mare. La selva i les seves lleis no sempre són tan idíl·liques com les pinten les pel·lícules de Disney.
Els decadents països occidentals han optat per mètodes una mica més casolans per no haver de buscar alternatives a la família com les que proposa la diputada de la CUP. Als del sud d'Europa són els avis, oncles i altra parentela els que van en el suport vagament comu?nal dels pares per atendre les criatures; mentre que en els més rics del nord, l'Estat és el que s'ocupa de proporcionar aquestes assistències. La dels hippies ja no sembla ser una opció, excepte per als turistes que visiten en massa la famosa comuna de Christiania a Copenhaguen. Corren, ja es veu, mals temps per al Flower Power i fins i tot per a les tribus que tant troba a faltar Anna Gabriel.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema