Cartes

15.05.2016 | 06:30

Dia Internacional de la Família
Joaquima Pellicer Solà. Vulpellac.
Avui diumenge, 15 de maig, se celebra el Dia Internacional de la Família. El 20 de setembre de 1993 així ho va decidir l´Assemblea General de les Nacions Unides, segons Resolució 47/237, amb l´objectiu de garantir una vida sana per a tothom, promoure el benestar i posar fi a la pobresa. El lema d´aquest any 2016 és: «Les famílies, una vida sana i un futur sostenible».
Les diverses entitats de voluntariat, així com els voluntaris i voluntàries que en formem part, dins les nostres possibilitats també hi aportem el nostre granet de sorra oferint una part del nostre temps lliure a persones que necessiten la nostra ajuda, i ens esmercem per donar resposta a algunes de les seves necessitats, com és el cas de Voluntariat per la Llengua, un programa molt ben estructurat i una eina molt important i necessària dins la nostra societat, que propicia una bona convivència entre cultures i pobles, que és el benestar de tots. Però és feina i obligació dels governants treballar sense descans per assolir els objectius proposats i arribar a una bona entesa per acabar amb les injustícies, que és el patiment de moltes persones per la manca de recursos i de llibertat.
Encara queda molt per fer, i ens cal ser solidaris, no només de sentiments i paraules, sinó actuant quan és necessari.
La solidaritat és un valor moral molt lloable, que suposa un compromís envers la societat i amb tot allò pel que fa a l´ajuda mútua.

El sou de l´alcaldessa d´Anglès
Pere Espinet i Coll. E alcalde d´Anglès i guanyadors de les eleccions 2015 amb el Grup PAU. anglès.
En el ple d´investidura, l´alcaldessa d´Anglès va  dir que no s´apujaria el sou. No ha passat un any i ja se l´ha apujat. A l´Ajuntament,  entre una cosa i una altra, aquest augment de sou ens costarà cada any prop de 30.000 euros, lluny dels 10.000 que cobrava jo a la darrera legislatura.
El 2011, els càrrecs electes, conscients de la situació dels nostre Ajuntament, havíem de donar exemple, i el primer que vàrem fer per donar exemple va ser abaixar-nos del sou, que no la dedicació al treball del dia a dia,  ja que tant als regidors com a mi, ens podíeu trobar cada dia treballant a l´Ajuntament o en qualsevol altre indret del poble. Pels que ens dediquem a a­ques­tes tasques als pobles, la voca­ció preval sobre l´obligació, i no cal mirar el rellotge, ja que si fos pel temps dedicat a l´Ajuntament, el sous serien infinitament més alts.
Deixeu-me finalitzar agraint a tots els alcaldes-alcaldesses,  regidors-regidores, i en especials als dels pobles del cos a cos que representa estar al peu del canó,  i com no, el temps que robem a les nostres famílies.

Els polítics que
ens mereixem
Francesc S. Vilaseca. Barcelona.
Quina barra! Els partits no han arribat a cap acord per retallar els més de 130 milions que ens costa­rà a tots la repetició electoral del 26-J. Per si la confiança de la socie­tat vers la classe política no fos ja escassa, ara gosen desaprofitar una gran oportunitat per fer un gest conciliador i necessari: fer menys costós el fracàs de les seves negociacions per formar govern. No serà així. Tenen tantes diferències insalvables entre ells que els ha estat impossible arribar a un acord. Un nou fracàs el cost i les conseqüències del qual acabarem assumint tots. Ara, la decisió de rebaixar la despesa electoral dependrà de la decisió individual de cada partit.
La suma de les despeses de l´Estat i de cada força política en la campanya de les darreres eleccions va superar els 160 milions. Sis mesos després, la nova campanya sembla ser que en costarà 130.
Diuen que cada societat té els polítics que es mereix. I pel que sembla no crec que això hagi de canviar gaire aviat. O sí?

No vam néixer per ser campiones!
Berta Gibert Montero. lloret de
mar.
Fa tres anys que som entrenadores d´un equip femení de bàsquet (actualment, nenes d´11 i 12 anys) al Bàsquet Lloret. Som un equip ben divers: altes, baixes, primes, grassonetes, ràpides, lentes, negres, blanques i un llarg etcètera. Això sí, hi ha una característica que la tenim totes: treballadores. El nostre no és un cas de genètica, ni de casualitat ni de sort; ens identifiquem més aviat amb paraules com sacrifici, constància i esforç. Els del nostre voltant poden donar fe de les hores que hem dedicat a fer créixer aquest equip, no només tècnicament i tàcticament, si no (i, de fet, especialment) educant a través de l´esport. Com? Entrenant! Però no només el bot, el tir i la passada, sinó la comunicació, la cohesió d´equip, el respecte i l´esperit de superació. I no ho hem fet soles! De fet, ha estat possible gràcies a un grup de pares i mares compromès amb l´esport que practiquen les seves filles. Amb el nostres més i els nostres menys, han estat un exemple: a la gra­da, sent la claca més sorollosa i animada de tota la província, aplaudint les accions dels equips rivals, portant-nos en cotxe amunt i cotxe avall a tornejos i colònies, alimentant-nos amb tota mena de delícies després del partits i, en definitiva, essent una colla collonu­da. Tota aquesta trajectòria, malgrat ser un equip pel qui pocs haguessin donat un duro, ens ha portat a disputar-nos l´opció d´anar a Campionats de Catalunya amb els favorits: el GEiEG. Després d´haver-nos sentit dir de tot, després d´actuacions vergonyoses de l´entrenador rival, després d´insults de la seva grada cap a l´àrbitre, només em queda convidar tothom qui tingui curiositat a un dels nostres entrenaments, esmorzars o sortides. No tenim res a amagar, tot el contrari. No vam néixer per ser campiones, però no tenim res a envejar!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema