Nit de Campanes, estimulant i agradosa per les persones -joves i majors- que hi han participat i per als que han tingut l'amabilitat d'acompanyar-la. Per la novetat, sorpresa per a molts. Per la riquesa sonora, un gaudi. Les campanes són part d'un patrimoni sonor que es perd pels revolts del temps i que, de cop, se'ns posà a l'abast. Un patrimoni col·lectiu, coral, variat i amb tocs màgics al mig de la nit. Nou campanars dialogant. Els protagonistes, com sempre que hi ha música, els músics: professors i alumnes del Conservatori i amants de les campanes i de la música. I les campanes. Reconegudes, elles i el seu so, Béns Culturals d'Interès Local. Algunes, emparades pels Monuments, declarats BCI Nacional, que les sostenen. Com les de la Catedral i Sant Feliu.

Estem convençuts que ningú els vol mal, però hi ha qui no entén què signifiquen ni el valor que tenen les gironines per a la seva ciutat. S'ha generat un conflicte que algú té molt interès a sostreure la seva resolució de la vida i els mecanismes institucionals gironins i encomanar-lo al senyor jutge. Els entesos diuen que podrien sortir-se amb la seva, donada la legislació emanada d'una directiva europea. A part de moltes paradoxes, sembla força clar que si una societat vol conservar una cosa que no vulnera cap dret humà, ni ecològic ni social, que està arrelat al costum de la comunitat, i una llei podria subvertir aquesta voluntat, la llei està mal feta i els legisladors s'haurien d'afanyar a adequar-la a la realitat social i cultural del poble al qual haurien de servir.

Seria espectacular que una llei feta per controlar l'agressió del lleure nocturn, del transport i de l'activitat al dret al descans dels veïns es faci servir, precisament, per agredir els millor símbol que té Girona per reivindicar el dret a no convertir-se en un parc temàtic. Vuit com una clova d'ou nial.