Gràcies a Spotlight, la pel·lícula distingida pels Oscars que explica l'escàndol de pederàstia a l'Església Catòlica investigat pel Boston Globe, Martin Baron és el periodista de moda. Fa quatre anys, Baron, 61 en l'actualitat, va deixar el Globe per convertir-se en director del Washington Post, un altre dels grans diaris famós pel seu periodisme d'investigació. En fer-ho, va pensar que estava tancant un capítol de la seva vida diferent a qualsevol altre fins llavors. Hi havia cobert històries importants durant dècades d'ofici, però l'àrdua investigació en el si de la comunitat catòlica d'una ciutat que el va rebre com un jueu estrany i aliè a les seves preocupacions va ser la més significativa de totes en què va estar involucrat. Va tenir un impacte tan directe en la vida de les persones, no dels polítics, sinó de la gent comuna, i furgava tan a fons en la doble moral d'una institució especialment arrelada a la societat local que el seu efecte perdura encara avui. L'èxit de la pel·lícula de Tom McCarthy no ha fet més que treure de nou a flotació l'amarga realitat dels abusos sexuals en alguns àmbits de l'Església i els danys ocasionats en les víctimes que els van patir.
Són les bones històries molestes les que mouen al periodisme, creu Baron. Kevin Baxter, director artístic del Herald, recorda de la seva etapa al capdavant del diari de Miami com qualsevol podia ser amic seu però a un braç de distància. Mai comprometria la publicació d'una notícia o d'un reportatge per conrear amistats o fer que algú se sentís millor. En l'actualitat, Baron es manté igual. Opina que el periodisme no ha de perdre el focus en les històries i seguir explicant-les recolzant-se en un bon equip, i que, alhora, ha de servir-se dels recursos tecnològics que faciliten l'accés a la informació. És a dir, romandre en l'avantguarda a internet i xarxes socials, i no oblidar-se dels temps a la web, els vídeos, les bones infografies i els nous formats audiovisuals per completar els reportatges i els treballs de recerca.
Es tracta, en tot cas, del cànon aplicat als temps actuals d'un periodista al qual Esquire va triar no fa encara gaire com el millor director de diaris de tots els temps, una elecció en la qual van participar un bon nombre de col·legues de altres diaris nord-americans. Baron, al llarg de la seva dilatada trajectòria, mai li va perdre la cara a les històries ni al seu significat social. "El bon periodisme ha de ser independent dels poders polítics i econòmics, perseguir la veritat i servir els ciutadans i ningú més", va dir recentment.
Aquesta teoria la va posar en pràctica no només en el Globe, sinó des del primer moment en què va publicar el que l'Administració no volia llegir al diari que dirigia a l'escola secundària a Tampa (Florida); amb les investigacions que va seguir com a reporter econòmic a Los Angeles Times, entre 1979 i 1996; el treball d'edició d'última hora en els tres anys del New York Times, o el qual li va valer al Miami Herald el Pulitzer per la cober?tura del "cas Elián González", el nen balser cubà, en la seva etapa de divuit mesos encapçalant l'staff com a director executiu. Llavors va ser elegit millor director de diaris de l'any per les revistes Editor i Publisher.
La seva carrera no es va perpetuar al diari de Florida, potser per alguna cosa que va advertir el llavors director del Herald, Alberto Ibargüen, el dia en què després de sopar va mantenir amb ell, al seu cotxe, una conversa per contractar-lo i li va preguntar què opinava sobre publicar un anunci a la portada del diari i Baron s'hi va mostrar manifestament en contra. "Per què tacar la peça sagrada del diari?", li va dir mentre s'embrancaven en una discussió de mitja hora sobre aquest assump?te. Ibargüen comentaria més tard: "És exactament el paio que necessito, només que no el podré convèncer".
Als seus 61 anys, al Washington Post, Baron coneix com ningú el que és anar contra corrent per explicar la història que el periodisme té a les mans, i sap també que als recursos humans de sempre s'han de sumar ara els tecnològics per poder fer-ho amb les millors garanties enfront del soroll i la confusió que poblen el bosc digital i sembren d'incògnites el futur informatiu i el negoci que l'ha mantingut fins al moment en peu.
