Fontajau i la mala política municipal

Joan Ramon Santasusana Gallardo.

girona.

Sóc veí del barri de Fontajau, a la ciutat de Girona. La setmana passada vaig rebre un petit full de Mobilitat i Via Pública de l´Ajuntament de Girona en què s´informava dels canvis dels sentits de circulació dels carrers del barri per tal de «millorar» la circulació i la «seguretat» dels veïns, i incrementar el nombre de places d´aparcament de la zona, cosa que em va semblar paradoxal. Possiblement, aquest és el barri amb més places d´aparcament lliures de tota la ciu­tat: la zona del Pavelló de Fonta­jau, l´adjacent a aquesta i al voral nord del carrer de Fontajau, l´aparcament Públic de Fontajau entre l´avinguda de França i el carrer Amical Mauthausen, i una sèrie de carrers pràcticament buits.

Excep­te en moments puntuals com les Fires de Girona, Temps de Flors i l´ocasional esdeveniment multitudinari al Pavelló, tots aquests llocs solen estar lliures. No entenc els motius de tots aquests canvis perquè, en la seva majoria, no són lògics: no milloren la mobilitat, ans al contrari, l´empitjoren. Desapareix el doble sentit de molts carrers tan sols per poder incloure nous aparcaments totalment innecessaris. Ja en comencem a patir els efectes: més temps invertit per circular, més embussos, distàncies més llargues. I a més, en posar tota una no­va bateria d´aparcaments al voral sud del carrer de Fontajau, es malmet una de les zones verdes més admirables de Girona, que aviat sofrirà el desgast constant dels vianants i tot el que això comporta.

Trobo trist que Girona cuidi tan poc els seus espais naturals. On era l´Àrea de Sostenibilitat, Medi Ambient, Participació i Cooperació quan l´Ajuntament es va decidir fer tots aquests canvis sense consultar-ho als veïns de la zona? Almenys, podien haver tingut la dignitat d´escoltar abans l´opinió dels veïns i llavors actuar en conseqüència.

L´avi Quim no va anar a Cuba

Francesc A. Picas. LA JONQUERA.

Era el 1890. Cuba, colònia espanyola, es volia fer independent. El Govern de Madrid embarcà soldats per sufocar la rebel·lió. El meu avi tenia vint anys. Es negà embarcar-se. Desertà a la muntanya i va fer de pastor. Anà a Gombreny, un petit poblet entre Berga i Ripoll. Ho explico en una havanera que estrenaren les Veus de Besalú.

Diu l´havanera: «L´avi Quim no va anar a Cuba. Cuba és terra de valents. No volen ser més d´Espanya. Volen fer-se independents. Què se´ns ha perdut a Cuba? Per què hi hem de dar la sang? No us moveu no, fills del poble. Digueu que no, catalans. L´avi Quim no va anar a Cuba. No volgué fer-hi el soldat. Cuba és una terra lliure. Té dret a la llibertat. No us ermbarqueu cap a Cuba. Digueu no al clan de Madrid. Nosaltres, mar i muntanya, i una rosa al mig del pit. L´avi Quim no va anar a Cuba, preferí ser desertor. Qui deserta de la guerra, porta la pau en el cor. Pau aquí i pau a Cuba. Pau, progrés i llibertat. Aixequem una senyera, al bell cim de Montserrat. Visca, sempre, Catalunya, i el bon Déu que ens l´ha donat».

Llançà, el tren

i el taxi

Josep M. Loste. Portbou.

El tren convencional, en el tram gironí de les línies R11 i RG1, es troba molt desaprofitat. En moltes estacions, com per exemple a Llançà i a Portbou, hi ha una manca d´intermodalitat i descoordinació entre el tren, el taxi i el bus. Cal denunciar que Renfe/ADIF no ha fet els deures en el tram gironí de les línies R-11 i RG-1 en, com a mínim, sis punts. 1) Andanes en males condicions, el trens són més alts però les andanes no s´han elevat; això passa, particularment, a Portbou. 2) Manca d´informació a les estacions. 3) Estacions deshumanitzades sense personal d´ADIF o Renfe. 4) Desastroses interconnexions internacionals entre Portbou i Cervera. 5) El servei de transport públic del tren convencional és massa car, cal incentivar i donar a conèixer, més i millor, els abonaments. 6) Manca de coordinació entre el tren convencional, el taxi i l´autobús en tot el tram gironí.