QUIN ÉS EL PROBLEMA, SENYOR PUIGDEMONT?

16.05.2016 | 00:00

Els Tractats europeus no diuen res sobre què passarà si una part integrant d'un Estat membre de la UE se separa i crea un Estat propi. Per altra banda, la gestió de les crisis de l'eurozona ha demostrat que els Tractats de la UE es poden retòrcer. Si hi hagués una fèrria voluntat política, les declaracions contra la secessió de Catalunya dels successius presidents de l'Executiu comunitari, Prodi (2004), Durao Barroso (2002-2014) i Juncker (2014 i 2015), quedarien en foc d'encenalls. Això és el que els nacionalistes, els sobiranistes i els independentistes han fet creure als catalans en les eleccions autonòmiques/plebiscitàries del 27-S i continuen fent-los creure amb el full de ruta de desconnexió del Regne d'Espanya, Estat membre de ple dret de la UE.
Ara bé, fins i tot les interpretacions acadèmiques més benèvoles a la causa indepen?dentista de Graham Avery i de Sionaid Douglas-Scott, reconeixen que perquè la part integrant independitzada d'un Estat membre pogués tornar a formar part de la UE, els Tractats europeus haurien de ser reformats i això només es pot fer per unanimitat. Una declaració unilateral d'indepen?dència (DUI) no tindrà mai cap recorre?gut en la UE. La llista conjunta de Junts pel Sí i la CUP no té res a fer davant la llista de Junts pel No a la secessió formada pels 28 Estats membres de la UE.
Quin és, doncs, el problema? Els catalans tenim un gran dèficit de comprensió o competència lectora, segons els successius informes PISA, que afecta no solament els nostres alumnes, sinó una part important de la població. El rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez, va declarar que "la baixa comprensió lectora és un mal del sistema educatiu i les famílies catalanes" (El Periódico, 23/9/15). Només un 12% dels llicenciats tenen un nivell alt en competència lectora, segons el recent informe de la OCDE. Els catalans van anar a votar el 27-S sotmesos a una propaganda mediàtica unilateral i mentidera per terra, mar i Twiter que els ocultava fraudulentament informació jurídica decisiva. 1.580.573 votants de Junts pel Sí (un 39,6 % dels vots i un 35,5 % del cens electoral) haurien de passar una prova de comprensió o competència lectora d'un text de tema jurídic que els obrís el ulls a la realitat política, en el cas que assolissin el nivell de comprensió adequat. Aquest és el text:
"En el Dret de la UE, els Estats membres no podran reconèixer com a Estat una entitat que depengui de la jurisdicció d'un Estat membre que es declari "independent" unilateralment, infringint la Constitució de l'Estat en qüestió. Per tant, una entitat així, no reconeguda com a Estat pels membres de la UE, no podria ni presentar la seva candidatura per sol·licitar l'ingrés com a membre de la Unió Europea (É) El suposat "dret a decidir", segons l'expressió emprada pels secessionistes catalans, de qualsevol entitat infraestatal no està reconegut pel dret internacional. El dret dels pobles a disposar de si mateixos respon a criteris i situacions que no són en cap cas els de l'Espanya actual. (:..) En l'àmbit polític, alguns juristes pensen que les institucions de la UE podrien forçar el Govern espanyol perquè "mostrés més flexibilitat" i acceptés emprendre la revisió de la Constitució espanyola, que podria preveure les modalitats d'una possible escissió de Catalunya. Res més il·lusori". (Fragments de l'article "Cataluña y la Unión Europea" (El País, 29/8/2015), de Jean-Claude Piris, director general dels Serveis Jurídics de la UE de 1998 a 2010.)
Els 327.179 (8,2 %) votants de la CUP ho tenen molt clar, són coherents i no enga?nyen a ningú: volen una Catalunya anticapitalista, fora dels tractats de la UE, fora de l'euro, de l'OTAN i de l'ONU. Els votants de la llista del Junts pel Sí, en canvi, volen una Catalunya independent d'Espanya, però dintre de la UE, de l'euro, de l'OTAN i de l'ONU. És aquí on rau el problema de comprensió. Aquests votants no comprenen que les dues coses no poden ser. El senyor Puigdemont vol "unió amb Europa i separació amb Espanya" (DdG, 10.5.16). Ignora que la Catèxit d'Espanya seria la Catèxit de la UE. Els votants de la llista de Junts pel Sí haurien de mirar d'aconseguir una cultura jurídica elemental, però seriosa. Haurien de llegir l'article sencer esmentat de Jean-Claude Piris, a més l'article "La felicidad que da estar en la UE" (El Mundo, 25/9/15), d'Araceli Mangas, catedràtica de Dret Internacional de la UCM i, per rematar-ho, l'article "Precisions i realitats sobre Catalunya i la UE" (La Vanguardia, 25/9/15) d'Antonio Sainz de Vicuña, exdirector general del Servei Jurídic del Banc Central Europeu.
Si els votants de la llista de Junts pel Sí -inclòs el batxiller Puigdemont- després d'aquesta prova de competència lectora en temes jurídics, persisteixen en el tema "il·lusori" (Jean-Claude Piris dixit) de l'independentisme, tindrem un problema, no solament de manca clamorosa de competència lectora, sinó un problema més greu diag?nos?ticat pel Financial Times: ("The folly of Catalonia rush to independence" (12/11/15): la bogeria o follia dels indepen?den?tistes catalansÉ Sembla, però, que un percentatge ampli de votants de Junts pel Sí no estaven ni estan bojos, sinó que només volien i volen tensar la corda per obligar a negociar un referèndum "definitiu" al Govern d'Espanya que sortís de les eleccions del 20-D o que sortirà de les del 26-J. Ara bé, en un referèndum vinculant, d'acord amb la "Clarity Act" (2000) o "Llei de Claretat" del Canadà, són necessàries tres condicions: una participació elevada (80 % del cens electoral), una majoria qualificada de vots (el 66 %) i una pregunta única i clara: "Vols seguir amb Espanya dins de la UE", Sí o No, Amb aquestes condicions, l'opció independentista no assoliria mai ni el 30% del cens electoral. "Lasciate ogni speranza, voi ch'entrateÉ".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema