El treball decent

16.05.2016 | 00:00
El treball decent

El lema de "Construir un futur amb un treball decent" és el de la propera Conferència Internacional del Treball, 105a reunió, que se celebrarà a Ginebra del 30 de maig a l'11 de juny. A la memòria general presentada pel seu director general Guy Rider, publicada el 22 d'abril, s'aporten una sèrie de xifres significatives per posar de manifest que "la lluita per aconseguir el respecte universal dels principis i drets fonamentals en el treball dista molt d'haver-se guanyat", i que són les següents: "el 2014, el nombre de desocupats a tot el món va superar els 200 milions i, amb la incorporació al mercat de treball mundial de 40 milions de persones cada any, aquesta xifra seguirà augmentant. Així mateix, la mateixa naturalesa del treball planteja importants qüestions que l'OIT tracta d'abordar. El sector informal segueix concentrant la meitat dels treballadors del planeta, dels quals menys del 25 per cent tenen una ocupació permanent a temps complet i prop del 75 per cent no tenen accés a una protecció social adequada. Al món hi ha més 168 milions de nens que treballen i 21 milions de persones que són víctimes de treball forçós".
D'altra banda, cal destacar la importància de la inclusió del treball decent en l'Agen?da 2030 de les Nacions Unides per al desen?vo?lupament sostenible i la seva estreta rela?ció amb altres dels objectius globals plantejats com són "promoure el creixement econòmic sostenible i l'ocupació productiva (Objectiu 8); crear indústries inclusives i sostenibles (Objectiu 9); reduir les desigualtats (Objectiu 10); garantir modalitats de producció i consum sostenibles (Objectiu 12); i enfortir les aliances per assolir un desenvolupament sostenible (Objectiu 17)".
En fi, el treball decent ha estat al centre de les reivindicacions del sindicalisme internacional d'aquest Primer de Maig, juntament amb la defensa i protecció de les per?sones més desfavorides i la lluita contra les cada vegada més creixents desigualtats a escala mundial. Fidel reflex de tot això és el Manifest de la Confederació Sindical Internacional, amb el títol "Prou a la cobdícia corporativa", i en què s'exposa que "en aquest primer de maig molts marxaran sota pancartes per la llibertat i contra els conflictes i la esclavitud, molts es manifestaran demanant justícia per als refugiats, molts defensaran uns salaris mínims i negociació col·lectiva i s'oposaran a la cobdícia corporativa, molts exigiran justícia climàtica i molts altres donaran la benvinguda als refugiats. En totes aquestes reivindicacions hi ha els principis fonamentals d'igualtat i justícia social que inspiren les accions dels sindicalistes cada dia".
Referint-nos ara a Espanya, vull esmentar el recent informe presentat per Càritas Espanyola "Economia i persones. Canviant el focus canviem els resultats" (Informe d'economia solidària 2015), en el qual posa de manifest que vivim en una societat cada vegada més desigual i que són moltes les dades que així ho confirmen: "La veritat és que al nostre país, la desigualtat s'ha incremen?tat al llarg dels últims anys, situant-nos al capdavant d'Europa (només darrere de Romania). Així, trobem que la renda del 20% més ric és 6,8 vegades superior a la del 20% més pobre. En el territori trobem també diferències considerables, ja que els diferents models de producció i les diferències autonòmiques relatives a la protecció social, la salut i l'educació contribueixen a un distanciament més gran. Això ha ocasionat que entre 2008 i 2014, 13 de les 17 comunitats autònomes hagin incrementat el seu nivell de desigualtat. Una desigualtat en termes econòmics, però també en l'accés a determinats béns, serveis i fins i tot en la garantia de determinats drets". No estranya per tot això que en el Manifest elaborat per aquest Primer de Maig per CCOO i UGT, amb el títol "Contra la pobresa salarial i social: treball i drets", s'exigís "una nova política que situï en primera línia la recuperació de l'ocupació estable, dels drets econòmics i socials arrabassats als treballadors i treballadores i la millora de les condicions de vida i de treball en el termini més curt possible".
Quantitat sí, però qualitat del treball tam?bé. Hem de prestar atenció a les noves realitats laborals, on el treball assalariat moltes vegades existeix però està "ocult" en termes jurídics. En un recent estudi de l'Ins?titut Sindical d'Estudis, de la Confedera?ció Europea de Sindicats, sobre el mercat de treball en els països de la Unió Europea es posa de manifest que una anàlisi del desenvolupament del mercat de treball, i de les seves característiques suggereix que el debat sobre la qualitat de la feina "ha d'estar, com mai ho ha estat abans, en el primer pla de l'agenda política", i que aquella "no ha de només prestar atenció a (la millora) dels sistemes educatius i de l'oferta de treball, sinó que ha de prestar molta atenció a la qualitat dels llocs de treball creats". En estreta relació amb l'anterior, el document emfatitza que les polítiques tendents a afavorir el manteniment dels treballadors d'edat avançada en el mercat de treball han de prestar especial atenció al fet que aquest manteniment "no es produeixi simplement perquè els treballadors no tenen altra alternativa legal o econòmica, sinó perquè són capaços de trobar una feina de qualitat adequat a les seves qualificacions, salut i neces?si?tats econòmiques". La qualitat, més exac?tament mala qualitat, de l'ocupació afecta especialment als treballadors pobres, i és molt interessant destacar l'accent que posa l'estudi que aquest augment afecta espe?cial?ment els que no tenen la condició jurídica d'assalariat, grup que inclou "no només els autònoms sinó també els que estan implicats en les noves formes de treball que estan apareixent en l'economia digital", cosa que és qualificat com "un particularment alarmant desenvolupament per al futur del treball".
Finalment, voldria recordar el concepte ampli de treball que va utilitzar el papa Francesc en la seva encíclica Laudatio SI, de 24 de maig de 2015, que em sembla plenament d'actualitat i és coherent amb les noves realitats del món laboral, plantejant-se la "correcta concepció del treball" i manifestant que no hem de parlar només del treball manual o del treball amb la terra, "sinó de qualsevol activitat que impliqui alguna transformació de l'existent, des de l'elaboració d'un informe social fins al disseny d'un desenvolupament tecnològic", concloent que "qualsevol forma de treball té al darrere una idea sobre la relació que l'ésser humà pot o ha d'establir amb allò altre de si", i afirmant més endavant que "la diversificació productiva dóna amplíssimes possibilitats a la intel·ligència humana per crear i innovar, a alhora que protegeix l'ambient i crea més fonts de treball".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema