El desig apareix quan la satisfacció no és immediata o total. Com diria el psicoanalista Jacques Lacan, emergeix quan la demanda d'alguna cosa no es redueix a sadollar una simple necessitat. Persisteix únicament si el seu objecte no ha estat consumit del tot. Per tant, aquest objecte de desig deixa de ser desitjable quan ja ha estat plenament posseït. A partir d'aquest plantejament, hem d'entendre que el fet d'arribar al final de la possessió significa esborrar una presència que confirma la nostra presència.

Quan aquest desig s'aplica a les persones i se sotmet a les lleis del màrqueting que ho governen tot avui, l'explicació és la següent: a través del desig, ens adherim a un ésser que conforma el nostre mateix ésser i reduïm un individu a la subcategoria de cosa, malgrat la seva humanitat. D'aquesta manera es destrueix la possibilitat de qualsevol actitud ètica que consideri l'altre com un fi i mai únicament com un simple mitjà.

En el present, l'objecte es desitja encara que no hi hagi cap necessitat prèvia. Fins i tot es desitja per inèrcia, perquè la nostra voluntat és governada per una força invisible.