El comitè de govern d'Unió Democràtica acaba d'anunciar que no es presentarà a les properes eleccions al Congrés. Aquesta decisió és una greu errada estratègica, perquè Unió representa la franja de votants centrada, no per equidistància, sinó amb projecte propi. La radicalitat de la política catalana actual fa que el discurs dels socialcristians no sigui percebut com a imatge de solució, però té els seus fidels i votants i els poden deixar orfes en l'actual tessitura. La gent d'Unió busca certeses poc aventureres, basada en valors afins amb els que han construït Europa. En una Catalunya independent, o no, Unió serà necessària.

Ramon Espadaler s'ha acovardit i basa el seu pas enrere en la reconstrucció d'un proper centre polític. No cal reconstruir res, sinó aprofundir en les esències del propi partit. Suposo que el tema econòmic hi ha jugat decisivament, però es pot plantejar una campanya provada, atès que la marca i el programa són abastament coneguts.

No és la primera vegada que Ramon Espadaler, que és un polític amb discurs i capacitats demostrades, renuncia a jugar les seves cartes. Fa uns anys, després de l'etapa de Jacint Codina com a alcalde de Vic, el partit li va demanar, com a succesor natural, que assolís la candidatura. Per un excés d'estratègia i considerant que no guanyaria l'alcaldia, hi va renunciar en el decurs d'un Consell Nacional. Finalment Vila d'Abadal va acceptar el repte i, com bé se sap, va acabar presidint el consistori. A aquesta discrepància entre tots dos hi va seguir un enfrontament per una millor posició a les llistes al Parlament. Espadaler, amb el suport de Duran va prevaler malgrat l'esforç i sacrifici de Vila d'Abadal.

Espadaler no valora el factor humà del partit. A Girona, la presidència de Xavier Dilmé li garanteix una bona gestió. És clar que l'ombra de Montse Surroca, tant a la nacional com a les terres gironines, no és res més que una nosa per a les aspiracions d'Unió. És una política incapaç, no acceptada per les bases i sense cap mena de discurs engrescador. Espadaler no es veu amb prou força com per desfer-se d'aquesta herència de Duran. L'actual president apel·la a la reconstrucció del centre quan el que és veritablement urgent és la renovació democràtica de molts càrrecs enquistats en òrgans de direcció.

I , per fora, a les rodalies d'Unió, molts ens considerem membres d'un partit amb dirigents amb una praxi estalinista que fa riure i pena al mateix temps. Ens considerem els personatges en busca d'autor de Pirandello, mestre del teatre del absurd.