Coneix-te a tu mateix

18.05.2016 | 00:59

«En realitat tots tenim a dintre el lleó ferotge i la gasela espantada, no ho podem evitar»

Exasperació: f 1. Acció d'exasperar o exasperar-se; 2. L'efecte. Al DRAE: Exasperar 2. trIrritar, enfurecer, dar motivo de enojo grande a alguien, sí, és això mateix, irritar, irritació, irritació és la paraula justa que explica què sento quan el meu gat estimat es posa als meus peus i crida, i crida, i crida, i encara més, i més i més. Uns segons de treva i torna a cridar, i crida, i crida, i encara més, i sí, encara més. No és un gat desatès: té menjar, té aigua fresca, té dos germans per jugar, té una terrassa esplèndida per sortir a caçar papallones, té un rascador, té boletes de paper de plata que li tirem quan està avorrit. Aleshores, estimat gat negre, perquè et poses als meus peus i plores una hora darrere l'altra?
Ara ha callat. En un moment de lucidesa li he posat el seu cabasset als meus peus i s'hi ha cargolat a dintre com un cabdell de llana i ara dorm i jo respiro. Gràcies a Déu. Amb la pota es tapa els ulls tancats perquè no el molesti la llum i penso com pots ser tan preciós i com és possible que a vegades tingui ganes de tirar-te per la finestra. I penso que som molt primaris i que la nostra amígdala, des de les profunditats del cervell, ens governa més del que ens pensem. No tiraré el meu gat per la finestra, és clar, perquè el neocòrtex em funciona bé. Però penso que això que ens separa dels animals més primitius en realitat és molt prim. Pensar que som només racionals i civilitzats no és una bona idea: en realitat tots tenim a dintre el lleó ferotge i la gasela espantada, no ho podem evitar, i si ho oblidem no entenem res de res.
Cada vegada estic més d'acord amb la màxima socràtica de «coneix-te a tu mateix». És l'únic camí. I això passa per acceptar aquesta part primitiva. Atenció, acceptar-la no significa deixar-la campar al seu aire! Som, també, racionals i civilitzats. Però està molt bé poder entendre per què a vegades tenim ganes de tirar el gat per la finestra. I està molt bé, també, saber que no ho faràs perquè tens un neocòrtex sensacional que t'ajuda a bregar amb aquestes emocions. Pregunteu-ho a les mares que, per un moment minúscul, senten una ràbia intensa cap als seus nadons després de no sé quants dies sense dormir, convençudes, després, que són unes mares horribles. Ens estalviaríem moltes culpabilitats si tinguéssim això ben clar.
El meu gat negre estimat de petit va estar a punt de morir perquè els seus germans no el deixaven mamar i estava mig desnodrit, brut i trist. El veterinari em va dir que no s'hi podia fer res però el vaig salvar amb aigua d'arròs que li donava cada tres hores amb un biberó. Potser per això té tendència a sentir-se desemparat si no està al meu costat. Ell no ho pot entendre; és un gat. Jo sí que ho entenc i per això l'estimo tant, i aquesta estimació surt del mateix cervell que fa un moment em feia sentir una irritació profunda. Entendre tot això no és fàcil. Ho reclama molta gent: necessitem més educació emocional de qualitat, més autoconeixement, més eines per entendre què som i com funcionem. És el camí.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema